El naturalismo científico en la obra de John Tyndall : Fragments of science
Villar Piñón, José Antonio
Nieto-Galan, Agustí (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Història de la Ciència)
Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Data:	2010
Descripció:	41 p.
Resum:	El análisis de los ensayos de John Tyndall, Fragments of Science, permite identificar la teoría atómica, el principio de conservación de la energía y el evolucionismo darwinista como los elementos constitutivos del andamiaje teórico del naturalismo científico. Así, en su ensayo "On the Study of Physics" se resumen sus brillantes facetas como educador y divulgador científico, desarrolladas fundamentalmente en el seno de la Royal Institution. En la lectura "On Force", Tyndall da por finalizada la controversia Joule- Mayer sobre la primacía del descubrimiento del principio de conservación de la energía, a la vez que plantea algunas de las claves de la lucha por el liderazgo en el seno de la comunidad científica. El discurso presidencial ante la British Association de 1874 en Belfast ejemplifica el coraje de Tyndall en su empeño por demarcar los territorios de la ciencia y la religión, a la luz de los nuevos desafíos científicos. En el trasfondo subyacen los procesos de secularización de la sociedad y de profesionalización de una comunidad científica heterogénea. El compromiso cívico que Tyndall demuestra en "The Belfast Address" es digno corolario de una vida y obra que permite situarlo como paradigma de lo que, en la terminología de Turner, se ha dado en denominar científico público.
Resum:	Tyndall's essays Fragments of Science allow us to identify the atomic theory, the principle of energy conservation and Darwinian evolution as the basis of the theoretical framework of scientific naturalism. Both aspects, as educator and science populariser at The Royal Institution, are the subjects of our analysis of the essay "On the Study of Physics". The essay "On Force", concerning on the Joule-Mayer controversy, is a useful key for understanding the leadership fight inside the British scientific community in the nineteenth century. The presidential Address before the British Association at Belfast in 1874, is a good example of Tyndall's courage proposing the demarcation of science from religion. Tyndall's essays are analyzed in the realm of the processes of social secularization and professionalization of an heterogenic scientific community. Tyndall's life and papers enlight the civic commitment of a paradigmatic man, whom in Turner's words, is called a public scientist.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el centre i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús
Llengua:	Castellà
Titulació:	Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat [4313223]
Col·lecció:	Facultat de Ciències. Treballs de màster i postgrau interuniversitaris. Màster en Història de la Ciència. Ciència, Història i Societat
Document:	Treball de fi de postgrau
Matèria:	Tyndall, John, 1820-1893 ; Crítica i interpretació ; Naturalisme ; Història ; S. XIX ; Gran Bretanya ; Religió i ciència ; Científics

41 p, 200.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut d'Història de la Ciència (IHC)
Documents de recerca > Treballs de recerca i projectes de final de carrera > Ciències. TFM