dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
| Data: |
2010 |
| Descripció: |
306 p. |
| Resum: |
En el present estudi s'han analitzat quines són les fonts energètiques utilitzades a les llars de Haër, així com les repercussions que aquestes tenen sobre el medi natural i socioeconòmic de les famílies. Per tal de poder identificar quines són aquestes fonts i els seus efectes, s'ha realitzat un inventari i una diagnosi energètica. S'ha estudiat l'ús de l'energia en dos àmbits domèstics principals: la il·luminació i el cuinat, analitzant la freqüència d'ús i quantificant el consum energètic familiar. Les fonts energètiques detectades són: llenya, carbó, gas, querosè, piles i espelmes, de les quals, la llenya, el querosè i el carbó són les majoritàriament utilitzades. El consum energètic per càpita és de 2. 100 kWh/any. Per altra banda, l'obtenció d'algunes d'aquestes fonts energètiques, suposen un cost econòmic molt elevat per les economies familiars, arribant a suposar un 60% dels ingressos. A partir de les dades obtingudes a la diagnosi, s'ha aplicat un indicador per tal de quantificar la magnitud de l'impacte sobre el medi produït pel model energètic seguit dins de les llars. L'indicador estudiat ha estat la petjada energètica, amb la qual s'ha traduït aquest consum en unitats de superfície biològicament productiva, requerida per absorbir el CO2 emès. El resultat ha estat que una persona produeix anualment 2,09·10-2 tCO2, que requereix de 7,53·10-3 gha/persona de superfície forestal per ser absorbides. S'ha comparat aquest resultat amb la petjada energètica domèstica calculada pel poble d'Araós, el qual, amb un model energètic totalment diferent, té una petjada energètica de 1,53 gha/persona. Un cop detectats els problemes o impactes causats pel model energètic actual, es proposa una alternativa energètica per tal de reemplaçar algunes fonts convencionals, principalment el querosè dels quinqués. Així doncs, mitjançant l'aprofitament de l'energia solar, es plantegen dos models fotovoltaics adaptats a dues tipologies de llars diferents, amb l'objectiu de minimitzar el cost i optimitzar els recursos energètics. Finalment es planteja una solució financera per abordar el cost inicial de la instal·lació solar. |
| Resum: |
En el presente estudio, se ha analizado cuales son las fuentes energéticas utilizadas en los hogares de Haër, así como las repercusiones que estas tienen sobre el medio natural y socioeconómico de las familias. Con el fin de poder identificar cuáles son estas fuentes y sus efectos, se ha realizado un inventario y una diagnosis energética. Se ha estudiado el uso de la energía en dos ámbitos domésticos principales: la iluminación y la cocina. Se ha analizado la frecuencia de uso y se ha cuantificado el consumo energético familiar. Las fuentes energéticas detectadas son: leña, carbón, gas, queroseno, pilas y velas, de las cuales, la leña, el queroseno y el carbón representan las más utilizadas. El consumo energético per cápita es de 2. 100 kWh/año. Por otro lado, la obtención de algunas de estas fuentes energéticas, suponen un coste económico muy elevado para las economías familiares, llegando a suponer un 60% de los ingresos. A partir de los datos obtenidos en la diagnosis, se ha aplicado un indicador por tal de cuantificar la magnitud del impacto sobre el medio, producido por el modelo energético seguido en los hogares. El indicador estudiado ha sido la huella energética, con la cual se ha traducido este consumo en unidades de superficie biológicamente productiva requerida para la absorción del CO2 emitido. El resultado ha sido que una persona produce anualmente 2,09·10-2 tCO2, que requiere 7,53·10-3 gha/persona de superficie forestal para ser absorbidas. Se ha comparado este resultado con la huella energética doméstica calculada para el pueblo de Araós, el cual, con un modelo energéticamente totalmente diferente, tiene una huella energética de 1,53 gha/persona. Una vez detectados los problemas o impactos causados por el modelo energético actual, se propone una alternativa energética con el fin de reemplazar algunas fuentes convencionales, principalmente el queroseno de los candiles. Así pues, mediante el aprovechamiento de la energía solar, se plantean dos modelos fotovoltaicos adaptados a dos tipologías de hogares diferentes con objetivos de minimizar el coste y optimizar los recursos energéticos. Finalmente se plantea una solución financiera para abordar el coste inicial de la instalación solar. |
| Resum: |
In this study, there is analyzed energy sources used in Haër homes, as well as the impact these have on the natural environment and socio-economic families. In order to identify these sources and their effects, we made an inventory and an energy diagnosis. We have studied the energy use in two domestic: lighting and cooking. We analyzed the frequency of use it and we quantified the household energy consumption. Energy sources detected are: firewood, coal, gas, kerosene, batteries and candles, of those which firewood, kerosene and coal represent the most used. Energy consumption per capita is 2,100 kWh/year. On the other hand, obtaining some of these energy sources, involve a very high economic cost for families, about 60% of income. From data obtained in the diagnosis, we applied an indicator to quantify the magnitude of the impact on the environment produced by the energy model followed in homes. The indicator studied was the energy footprint, thereby this consumption has resulted in units of biologically productive area required to absorb CO2 emitted. The result has been that one person produces 2,09·10-2 tCO2 per year, which requires 7,53·10-3 gha/person of forest area to be absorbed. We compared this result with the domestic energy footprint calculated for Araós village, which, with a completely different energy model, the footprint energy is 1,53 gha/person. Once detected the problems or impacts caused by the current energy model, we propose an energy alternative to replace some conventional sources, mainly kerosene lamps. Thus, by harnessing solar energy, we propose to adapt two photovoltaic models to two different household types in order to minimize costs and optimize energy resources. Finally, we propose a financial solution to tackle the initial cost of solar installation. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Ciències Ambientals [2501915] |
| Col·lecció: |
Facultat de Ciències. Projectes i treballs de final de carrera. Ciències ambientals |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Fonts d'energia ;
M'lomp (Senegal) ;
Fonts d'energia renovables ;
Consum d'energia ;
Aspectes ambientals |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
