Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/8997

La concepció clàssica de la monarquia egípcia a partir de la documentació literària del Regne Mitjà i la seva pervivència en Època Grecorromana. El cas paradigmàtic d'Alexandre el Gran
Bosch Puche, Francisco
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca; Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
Aquest estudi s’insereix en un projecte de tesi. L’estudi versa sobre l’ideal egipci de monarquia durant el Regne Mitjà, a partir de l’anàlisi directa de quatre fonts literàries del període. S’ha constatat que la concepció de monarquia resultant, concebuda com a clàssica o modèlica, és la que es transmet en essència fins a l’etapa final de la història antiga egípcia, encara que readaptant-se a les noves realitats polítiques i culturals. L’anàlisi d’aquest ideal teòric de monarquia ha estat fonamental per afrontar l’objectiu essencial del projecte de tesi: l’estudi de la legitimació d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte, és a dir, l’examen en profunditat del conjunt de mecanismes mitjançant els quals el macedoni va assumir el rol clàssic dels monarques egipcis i que expliciten el procés segons el qual un nou sobirà, que a més era d’origen estranger, fou inserit en la ideologia faraònica tradicional. Per tal de determinar com això es va produir, es fa necessari l’estudi del període en què Alexandre és el titular del tron del país (332-323 aC), és a dir, del moment de gènesi, formulació i desenvolupament de l’entramat ideològic que proporcionarà base teològica al nou govern i l’adequarà a la tradició. Per a l’examen d’aquest període cronològic, la documentació egípcia s’erigeix com la principal font d’informació, i per tant, durant el projecte s’ha compilat i analitzat el conjunt de la documentació de procedència egípcia disponible fins al moment que, datada o no, s’adscriu cronològicament a aquest període.
This study is related to a thesis project. The research is about the Egyptian archetype of kingship during the Middle Kingdom based on the direct analysis of four literary sources from that period. It has been corroborated that the resulting concept of kingship, by readapting itself to new cultural and political realities, endured until the end of the ancient Egyptian history. The analysis of this ideal of kingship has played a fundamental role in attaining the goal of the thesis project: the study of the legitimation of Alexander the Great as a pharaoh of Egypt. In other words, the analysis has provided an in-depth examination of all the mechanisms whereby the Macedonian monarch assumed the role of a classic Egyptian sovereign. It shows how a foreign king was interpolated in the traditional Pharaonic ideology. In order to explain how this adaptation was achieved, it was necessary to study the period during which Alexander was the holder of the throne of the country (332-323 BC). During this time the ideological background was formulated and developed that would provide the new government with a theological foundation that could be adapted to Egyptian traditions. Since Egyptian documentation represents the main source of information about this period, it has been compiled and analysed all the documentation available at present.
2008-06-30
90 - Arqueologia. Prehistòria
Alexandre, el Gran
Egipte -- Reis i sobirans
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original i l’Agència i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
11 p.
Article
Els ajuts de l'AGAUR;2007FIC00964
         

Full text files in this document

Files Size Format
2007FIC 00694 Memòria justificativa final.pdf 73.44 KB PDF

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters