L’adherència d’un recobriment al substrat on s’assenta, és una de les seves característiques fonamentals. Sense ella, les millores que aporta a una peça es perden ràpidament en condicions d’ús i no se n’obté el rendiment desitjat. En aquest projecte es compara el grau d’adhesió de peces de carbur cementat recobertes amb una mateixa capa de recobriment dur, però amb diferents condicions d’acabat superficial. Els recobriments avaluats són Nitrur de Titani (TiN) i Nitrur de Titani Alumini (TiAlN), ambdós dipositats físicament a partir de fase vapor (PVD). Els diferents tipus d’acabat superficial depenen de la tècnica emprada per mecanitzar la peça. Hi ha una condició de referència per una superfície mecanitzada desbastada i polida emprant diamant com abrasiu (tècnica tradicional), i s’estableixen quatre graus d’acabat superficial (des de bast fins a micro-fi) per les peces mecanitzades mitjançant l’electroerosió. Es considera molt bo un comportament similar a la condició de referència. La comparativa comprèn l’estudi de la rugositat de les peces recobertes i sense recobrir, una avaluació de la integritat superficial resultant dels diferents processos de mecanitzat a partir de la inspecció de seccions transversals mitjançant microescopia electrònica d’escombrat, i també es duu a terme, amb especial èmfasi, un estudi de les petjades d’indentació Rockwell-C sobre les peces recobertes, amb l’objectiu de determinar uns paràmetres que permetin analitzar l’adhesió de les capes i la influència de la integritat superficial substrat-recobriment, característiques rellevants per a la implementació efectiva d’aquests materials. A partir dels resultats obtinguts es pot concloure que, en termes d’adherència, el comportament dels substrats mecanitzats per electoerosió (exceptuant l’acabat més bast) és similar, i en alguns casos fins i tot millor, que el de la condició de referència. En conseqüència, l’electroerosió es pot utilitzar de manera fiable com a tècnica de mecanitzat en aquelles peces que posteriorment vagin recobertes, esdevenint especialment indicat per les que presentin geometries complexes i toleràncies dimensionals precises.