La naturalesa fisicoquímica de la superfície del titani és cabdal en els processos d’adhesió proteica que ocorren quan s’implanta aquest en un organisme viu. El tipus de proteïnes, l’estructura, orientació i l’enllaç d’aquestes determinen la posterior adhesió cel·lular i el seu creixement. S’han fet mesures de l’angle de contacte amb aigua ultrapura i medi de cultiu D.M.E.M., líquids de contacte escollits per la seva naturalesa no aliena al medi fisiològic en què es troba immers el titani en tot teixit viu. Aquestes mesures permeten traure informació de propietats fisicoquímiques de la superfície del titani. S’ha treballat amb mostres polides i granallades amb partícules abrasives de naturalesa química diferent i de distinta grandària, que s’han esterilitzat amb diferents mètodes. Es pretén establir quines de les condicions de topografia superficial i de tècnica d’esterilització donen un caràcter més hidrofílic en relació als líquids de contacte, per tal d’assegurar un bon contacte físic entre el medi líquid i el substrat; fet clau per assolir una adequada adhesió proteica. Aquesta relació encara no es troba aclarida i, actualment, és objecte d’estudi; és per això que es pretén establir unes primeres bases de caire fisicoquímic gràcies a l’exhaustiva descripció de la caracterització d’hidrofilicitat de les superfícies per a fer correlacions amb posteriors estudis d’adhesió proteica i cel·lular. Addicionalment, s’inclou la posada en funcionament de l’aparell de mesura d’angles de contacte Oca 15 plus (Dataphysics, Alemanya) i el disseny i fabricació d’una cambra climàtica per a assolir un control detallat del medi exterior immediat de les gotes sobre els substrats. Les configuracions de granallat i esterilització més hidrofíliques en el cas de l’aigua ultrapura corresponen a les provetes polides i granallades amb alúmina F-36 esterilitzades amb òxid d’etilè i granallades amb alúmina F-36 i esterilitzades amb radiació γ. En el cas del medi de cultiu, les més hidrofíliques respecte a aquest líquid són les provetes polides i esterilitzades. Aquestes configuracions són les que presenten valors del treball d’adhesió i energia lliure superficial major. La configuració de polit i esterilitzat amb òxid d’etilè és la que coincideix per ambdós líquids. Per ambdós líquids i les mostres granallades, el mètode d’esterilització que dóna lloc a una major hidrofobicitat és el vapor d’aigua saturat.