|
Abstract:
|
En aquest projecte i els que el continuïn, es proposa combinar els avantatges del CO2 com a solvent supercrític modificat mitjançant l’addició d’un co-solvent, amb la dinàmica de
fluids computacional, en l’estudi de la transferència de matèria i calor aplicat a la
hidrogenació d’olis vegetals. En aquesta primera part del “gran” projecte, s’escullen els millors co-solvents permesos per la legislació de processos alimentaris, amb els que es podrà
dur posteriorment el procés d’hidrogenació en millors condicions d’operació, i amb majors
condicions de seguretat.
La velocitat d’hidrogenació en CO2 supercrític és baixa degut a la pobre solubilitat que presenten els triglicèrids en aquest solvent. Les condicions d’operació necessàries per
assegurar la presència d’una única fase dins del reactor, es troben sobre 40 MPa i a 473 K, fet
que fa, que el procés sigui inviable des d’un punt de vista tècnic o en tot cas, molt costós
econòmicament.
L’objectiu d’aquest projecte és doncs, estudiar teòricament l’efecte de diversos cosolvents
aprovats per a ús alimentari per a la selecció del/s candidat/s potencial/s, per a la hidrogenació en continu en una sola fase d’oli de gira-sol, utilitzant pal·ladi deposat
superficialment com a catalitzador i CO2 supercrític com a solvent de reacció, amb la finalitat de reduir les condicions d’operació i minimitzar el risc del procés que comporta el fet de treballar amb solvents inflamables a elevades pressions i temperatures. |
