dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química |
dc.contributor |
Cortina Pallás, José Luís |
dc.contributor.author |
Canyelles i Serra , Caterina |
dc.date |
2005-06 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/3123 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química::Química del medi ambient::Química de l’aigua |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Política i gestió ambiental::Gestió de residus |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental::Tractament de l'aigua |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Enginyeria ambiental::Tractament dels residus |
dc.title |
Avaluació i desenvolupament d'un estabilitzant de baix cost per als residus en l'eliminació d'arsènic a nivell domiciliari en zones rurals i disperses d'Amèrica Llatina |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Actualment a Amèrica llatina hi ha una població (4.670.000 hab.) exposada a quotes altes
d’arsènic per l’aigua de beguda (2.000% més del permès) que afecta la salut dels consumidors. Els
principals efectes de l’arsènic en el cos són: alteracions amb efectes secundaris en el sistema nerviós
central, irritació d’òrgans dels aparells respiratoris i gastrointestinals i càncer de pell. La població més
afectada és la població dispersa ubicada en l’àrea rural, que consumeix aigua sense cap tractament i que
en desconeix el risc.
Les condicions geogràfiques de la zona, caracteritzada bàsicament per l’altura, escassetat de
recursos hídrics i condicions climàtiques adverses han limitat el desenvolupament de grans nuclis de vida
urbana.
Així es pretén aconseguir un model d’eliminació de l’arsènic a l’aigua de consum amb les
característiques adequades per a la situació socioeconòmica en què viu la majoria de gent que pateix
hidroarsenisme en les aigües de consum.
Per això hem elaborat una revisió crítica sobre l’estat de l’art en temes d’hidroarsenisme per
facilitar la feina a possibles tècnics, administració competent i/o organismes de cooperació internacional
que vulguin treballar en aquest tema. El document recull tot el treball fet i proposa solucions innovadores
en el model d’eliminació d’arsènic a escala domèstica.
Aquesta revisió ha possibilitat de treballar la manera de gestionar el residu generat per l’eliminació
de l’arsènic: els fangs obtinguts. Així hem creat material de referència dedicat a aquelles tecnologies que
són apropiades per a l’eliminació de l’arsènic en aigües potables d’origen natural.
En una segona part, hem dissenyat un sistema complet d’eliminació d’arsènic per incidir en el
tema de l’eliminació de fangs i la seva gestió i/o estabilització per tal que esdevingui un sistema sostenible i
que l’arsènic no retorni al cicle de l’aigua. Això ho hem aconseguit amb la barreja del residu d’argila que
conté As, greixos animals –que tenen un alt contingut en estearat– i calç, aconseguint un residu estable i
inert. Finalment, paral·lelament hem elaborat els manuals necessaris per fer l’adequada transferència de
coneixements a les comunitats afectades. |