Un dels principals problemes de l’aplicació de tècniques de biorecuperació en sòls contaminats és el gran nombre de variables que intervenen en l’èxit del procés. Davant la dificultat d’establir fórmules generals d’actuació, cada projecte requereix una sèrie d’estudis previs (caracterització de la zona, assajos de tractabilitat) que permetin avaluar diferentscondicions en base a les quals poder realitzar el disseny de la tècnica a aplicar.Fins ara l’avaluació d’una tècnica de biorecuperació s’efectuava només en termes de grau de desaparició del contaminant; actualment, però, s’ha vist la importància de realitzar aquesta avaluació també en funció del grau de mineralització i dels metabòlits acumulats en el sòl.Així doncs l’objectiu principal d’aquest projecte és la posta a punt d’un sistema físic que permeti determinar el grau de mineralització d’un procés de biodegradació i d’un seguit deprotocols experimentals mitjançant els quals es puguin identificar i quantificar els compostosorgànics romanents en el sòl. Paral·lelament, es vol avaluar la influència de l’aplicació dedeterminades condicions (bioaugment i bioestimulació) en el cas concret de la biodegradació d’un HAP: el fenantrè.La successió d’experiments, basats en la mineralització d’una font de carboni fàcilmentassimilable pels microorganismes com la glucosa, ha permès obtenir el disseny definitiu delsistema físic. La seva eficàcia s’ha comprovat en la determinació de l’evolució de la mineralització durant la biodegradació de fenantrè. De les diferents condicions estudiades, cal destacar els resultats obtinguts en el cas del bioaugment: la inoculació de la soca Mycobacterium sp. AP1 no ha tingut cap efecte sobre el grau de mineralització del fenantrè.A continuació s’ha posat a punt un seguit de protocols experimentals per la identificació iquantificació de compostos orgànics en sòls. En base a les característiques del sòl i la rutametabòlica del fenantrè s’ha definit el protocol d’extracció; consisteix en dues extraccionsdiferenciades: una en medi neutre (pH≈7) i una en medi àcid (pH≈2). Seguidament, s’han duta terme els fraccionaments necessaris per condicionar els extractes de cara la seva posterior anàlisi per HPLC. Aquest procediment ha permès quantificar el fenantrè romanent en el sòl però no s’ha pogut identificar cap metabòlit provinent del procés de biodegradació. En el casque fossin presents en el sòl, la concentració dels metabòlits ha resultat ser massa baixa per la sensibilitat del mètode descrit en aquest treball.