Per accedir als documents amb el text complet, si us plau, seguiu el següent enllaç: http://hdl.handle.net/2099.1/2980

Transferències des de la Terra a Òrbites de Libració usant Impuls Feble amb Restricció en la Direcció de Propulsió
Di Donato, Pedro Fernando
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Matemàtica Aplicada I; Masdemont Soler, Josep
Degut a les seves característiques úniques, les òrbites de libració han rebut molta atenció en els darrers 25 anys. Actualment, els entorns dels punts de Lagrange 1 i 2 tenen molta importància per a uns certs tipus de missions espacials científiques. De fa uns anys, l’estudi i disseny d’aquest tipus de missions s’ha basat en la Teoria de Sistemes Dinàmics com a alternativa als mètodes clàssics d’optimització de transferències. La utilització de varietats invariants ha obert grans possibilitats, no només pel disseny de transferències més eficients, sinó també per a una millor comprensió de tot el problema en general. D’altra banda, l’increment de càrregues útils ha motivat la recerca en nous mètodes de propulsió incidint sobretot en la seva eficiència. Entre aquestes idees, l’impuls feble elèectric produït per energia solar es presenta com una de les tecnologies amb més promesa de ser usades en un futur proper. Per tot això, l’objectiu principal d’aquest projecte ha estat un primer estudi de les transferències, des d’òrbites baixes al voltant de la Terra, a òrbites de libració tipus halo combinant impuls feble i la Teoria dels Sistemes Dinàmics. Per això s’ha considerat l’us de les varietats estables de possibles òrbites objectiu i s’han considerat com a transfers interessants els que comencen amb òrbites de parking d’excentricitat i inclinació petites. En el projecte ens restringim a l’estudi de les òrbites halo als entorns dels punts de libració 1 i 2 del sistema Sol-Terra/Lluna. La magnitud de l’impuls s’ha considerat constant des del moment de la sortida de l’òrbita de parking fins la trobada del satel·lit amb la varietat estable. A més, a direccióde l’impuls s’ha restringit a la que proporciona un augment més gran del semieix major de l’òrbita. L’estudi s’ha dut a terme usant una sèrie de models de complexitat creixent començant per un problema restringit circular. A partir del problema restringit s’han trobat un conjunt de paràmetres que defineixen transferències interessants. Seguidament s’ha modificat el problema restringit, incorporant-hi les principals pertorbacions al potencial Newtonià quan ens trobem propers a la Terra, a fi de veure l’impacte que poden tenir aquestes en les òrbites que s’han trobat inicialment. En el darrer pas usem el model basat en les efemèrides JPL, incloent la influència de tots els cossos principals del Sistema Solar així com les pertorbacions més importants al voltant de la Terra. Amb aquest model s’aconsegueixen obtenir trajectòries de transferència precises que podríen ser emprades en missions reals.
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria electrònica i telecomunicacions::Radiocomunicació i exploració electromagnètica::Satèl·lits i ràdioenllaços
Àrees temàtiques de la UPC::Matemàtiques i estadística::Equacions diferencials i integrals::Sistemes dinàmics
Space vehicles -- Propulsion systems
Differentiable dynamical systems
Orbits
Solar energy
Trajectory optimization
Vehicles espacials -- Sistemes de propulsió
Sistemes dinàmics diferenciables
Òrbites
Energia solar
Optimització de trajectòria
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Universitat Politècnica de Catalunya
         

Mostra el registre complet del document