El segle XX ha estat testimoni d’una urbanització ràpida de la població mundial. La percepció de la ciutat per part d’organitzacions financeres de projectes en països en vies de desenvolupament, ha evolucionat al llarg del temps: des dels anys 80, la importància de les ciutats ha estat reconeguda pel seu pes econòmic i s’ha acceptat l’existència d’un ampli sector informal. El nostre estudi està basat en la hipòtesi de David Satterthwaite que atribueix un rol preponderant a les institucions locals per l’assoliment dels Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides en medi urbà. La Ciutat de Praia, capital de Cap Verd, ha conegut fenòmens de creixement al voltant del centre colonial. A partir dels anys 90 s’han creat un gran nombre de barris espontanis perifèrics que són deficitaris en serveis urbans. Les xarxes d’aigua, de sanejament i la xarxa viària només estan implantades en les zones més desenvolupades de la ciutat. L’ajuntament de Praia té grans dificultats per controlar aquests fenòmens d’expansió de la ciutat. Bela Vista és un dels barris perifèrics d’hàbitat espontani que ha conegut una gran expansió entre el 2000 i el 2002. Entre febrer del 2002 i agost del 2005 es va fer una intervenció pilot per millorar les condicions de vida del barri. El projecte, en partenariat entre la ONG italiana Africa 70 i l’ajuntament de Praia (Camara Municipal de Praia) va ésser cofinançat per la Unió Europea. Aquest projecte ha estat una intervenció integral participativa sobre l’habitatge, els serveis d’aigua, de sanejament i d’accessibilitat. Ha tractat d’introduir una metodologia d’intervenció per aquests tipus de barris en el si de l’actor municipal. L’origen del nostre estudi ha estat l’avaluació de la intervenció pilot de Bela Vista un any després de l’acabament de l’execució del projecte. Hem utilitzat els criteris de pertinença, coherència, eficiència, eficàcia, impacte i reproductibilitat, emprats per un finançador com la Unió Europea per la selecció, el seguiment i l’avaluació dels seus projectes. El nostre estudi sobre l’eficàcia i l’eficiència de l’expansió de les xarxes d’aigua i de sanejament, es basa en la comparació amb tres altres barris, en els quals s’han dut a terme projectes d’expansió de les xarxes abans esmentades. En aquests barris, més antics i consolidats que Bela Vista, el mateix tipus d’expansió de les xarxes té un impacte més gran i beneficia a més habitants. A Bela Vista son necessàries grans inversions per assolir els mateixos nivells de connexió a la xarxa : s’ha de construir un dipòsit a una cota superior de l’existent per abastir d’aigua a tot el barri. L’anàlisi de les xarxes a la intervenció pilot de Bela Vista permet verificar que en un barri espontani informal d’aquestes característiques la primera millora d’infraestructures a realitzar és l’obertura de la xarxa viària. Aquesta és una condició “sine qua non” per la introducció de les altres xarxes que alhora permet delimitar l’espai públic i privat i també la parcel·lització del barri. L’articulació dels diferents actors en els projectes de desenvolupament urbà com el de Bela Vista és complexa i s’ha de tenir cura de qüestions tals com la centralització de l’acció en una oficina que desapareixerà al acabar el projecte. Aquesta centralització pot reduir l’impacte del projecte o fins i tot transformar-lo en un impacte negatiu, creant situacions de confusió entre la població beneficiària que no sap a qui adreçar-se per resoldre els problemes de manteniment de les infraestructures o per demanar noves millores en el seu barri. Finalment, creiem que l’ajuntament de Praia, que té gran dificultat per la gestió dels problemes de la ciutat, ha de tenir en compte els resultats de la intervenció pilot de Bela Vista pel que fa a : 1) l’elaboració dels plans urbans detallats de la ciutat; 2) la prioritat atorgada a la millora de l’accessibilitat abans de la introducció de les xarxes d’aigua o de sanejament.