aquest projecte s'han estudiat acers amorfs de composició Fe(65-x)Cr(x)Mo(14)C(15)B(6), (x=0,2,4,6), produïts per solidificació ràpida amb roda freda. Les mostres s'han caracteritzat emprant microscòpia electrònica (SEM), difracció de raigs X (XRD) i calorimetria (DSC). S'ha determinat que la temperatura de cristal·lització augmenta amb el contingut de Cr de les mostres, tot i que la composició amb un 4% de Cr és la que presenta una diferència més gran entre les temperatures de transició vitrea i de cristal·lització. Quan a les propietats viscoelàstiques, s'ha observat que el material acumula tensions internes que s'han de relaxar realitzant tractaments a temperatures per sota de la temperatura de transició vitrea abans de realitzar els assaigs dinamo-mecànics. Tanmateix s'ha observat que el DMA és més sensible que el DSC per determinar la transició vitrea, però no s'han pogut determinar els temps de relaxació característics d'aquests aliatges degut a la influència de la cristal·lització en el comportament dels mòduls elàstics del material.

Los vidrios metálicos son un nuevo tipo de material descubierto en 1960 con aplicaciones potenciales muy interesantes. Su estructura a nivel atómico, similar a la de un líquido, se obtiene mediante un proceso de enfriamiento ultra-rápido que no permite a los átomos ordenarse y adquirir así una estructura cristalina. Esta estructura amorfa deriva en propiedades mecánicas y estructurales muy interesantes que aún se están descubriendo. El objetivo del proyecto es la caracterización de la respuesta viscoelástica de diferentes vidrios metálicos a diferentes temperaturas, en función de la frecuencia de la excitación mecánica. Para esto hemos utilizado un analizador dinamo-mecánico (DMA), y hemos estudiado los cambios que se producen en el material a temperaturas cercanas a la de transición vítrea (Tg). En este proyecto hemos trabajado con diferentes composiciones de aceros amorfos. Finalmente nos hemos centrado en la serie: Fe(65-x)CrxMo14C15B6, donde x será 0, 2, 4 y 6. También hemos producido uno de estos aceros por el método de solidificación rápida con rueda de cobre. Las muestras se han caracterizado con distintos métodos: microscopia electrónica (SEM), que permite conocer la composición real de las muestras. Difracción de rayos X (XRD), que permite saber si la estructura del material es realmente amorfa. Calorimetría (DSC), que permite saber la temperatura de transición vítrea. Finalmente, se presentan los cálculos y conclusiones del estudio que, aún no siendo los esperados, arrojan información útil sobre estos materiales aún poco conocidos.