Aquest projecte consisteix en el disseny d’un filtre microona d’ordre quatre a banda L per ser instal·lat al receptor d’un satèl·lit espacial. El disseny es basa en unes especificacions tècniques sobre el filtre que determinaran els procediments a seguir, sobretot les especificacions d’aconseguir una resposta molt plana a l’ampla de banda i utilitzar tecnologia microstrip, que fixarà les característiques principals. Els quatre components que formaran el filtre seran estructures ressonants a λ/2 i amb una configuració anell obert. Amb el pic de la seva freqüència ressonant es podrà calcular el factor de qualitat (Q), que interessarà que sigui el més gran possible, ja que està directament relacionat amb la planor del senyal del filtre. A partir d’aquest factor de qualitat es calcularà la matriu d’acoblament del primer disseny del filtre: el filtre convencional. Els valors d’aquesta matriu estan relacionats gràficament amb les diferents separacions entre els ressonadors i la posició dels ports amb els ressonadors. Les gràfiques s’obtenen de l’estudi dels diferents acoblaments entre ressonadors per separat. D’aquesta manera s’obtindrà la primera representació dels senyals del filtre, però no s’assemblarà a la resposta teòrica dels senyals, que s’obté a partir del disseny d’un circuit equivalent al filtre, i per aquest motiu serà necessari optimitzar alguns paràmetres dels ressonadors i les separacions entre ells. Tot i l’optimització que es realitzarà, la resposta teòrica del filtre no serà prou plana a l’ample de banda i el filtre convencional quedarà descartat. D’aquí neix la idea de la predistorsió, que és una tècnica que, mitjançant un augment del factor de qualitat, permet aplanar l’ample de banda a canvi d’empitjorar la reflexió del senyal. Per això, es dissenyaran dos filtres predistorsionats a partir de dues matrius d’acoblament amb Q diferents i se seguiran els mateixos passos que en el filtre ja dissenyat. Ambdós filtres seran vàlids per a l’aplicació, ja que s’aconseguirà que el senyal sigui prou pla, tot i l’inconvenient de la reflexió. Si aquesta no es té en compte perquè es considera que es podrà solucionar mitjançant un dispositiu anomenat aïllador, el filtre ideal serà el predistorsionat dissenyat amb la Q més gran, però si la reflexió es té més en compte, malgrat l’ús de l’aïllador, aleshores l’altre filtre predistorsionat amb la Q no tan gran serà el més adequat per a l’aplicació.