Per tal de crear un model 3D d’un objecte és necessari adquirir informació des de diferentslocalitzacions entorn l’objecte. La pregunta és, com cal escollir aquestes localitzacions?Una manera és situar uniformement suficients punts de vista al voltant de l’objecte per tald’adquirir el model complet. No obstant, aquest mètode és ineficient i possiblement inefectiuquan es tracta d’objectes amb una certa complexitat. És millor emprar un algoritme queprengui decisions sobre on cal posicionar el proper punt de vista. D’aquesta manera esdisminueix el nombre de vistes necessàries per tal de reconstruir l’objecte, la qual cosa estradueix en una reducció del temps total de reconstrucció de l’objecte i de la quantitat dememòria necessària per dur a terme l’ aplicació.Un algoritme emprat per determinar les posicions on cal situar un sensor per tal d’adquirir lessuperfícies presents en una escena amb l’objectiu d’obtenir un model 3D de l’escena ésanomenat “Next Best View Algorithm” o algoritme de la següent millor vista.El present projecte, implementa un algoritme del següent millor punt de vista basat en duesfases, el qual és descrit a grans trets en l’article “Autonomous Sensor Planning for 3DReconstruction of Complex Objects from Range Images” [1] . La primera fase, consisteix enun procés de votació que considera les arestes d’oclusió, que són aquelles que sónsusceptibles d’ocultar superfícies de l’ escena. La segona fase, a partir d’un esquema basat enun anàlisis de visibilitat, omple els orificis que resten un cop finalitzada la primera fase. No és necessari cap tipus de coneixement a priori sobre la forma o el nombre d’objectes a modelar .L’algoritme és molt eficient en quant a temps de còmput necessari per obtenir la propera vista.La primera fase, suficient per adquirir la majoria de les superfícies presents en l’escena, evita l’ elevat cost computacional que suposa un anàlisis de visibilitat i en el qual es basen lamajoria d’enfocaments previs. Pel que fa al ventall de diferents formes geomètriques delsobjectes a reconstruir, els resultats de l’algoritme són satisfactoris tret de per aquelles escenes que presenten auto-oclusions d’orifici, oclusions de superfícies de l’objecte que presenten un orifici i que són degudes a superfícies del mateix objecte.