Resum:
|
S’aborda, des d’una òptica processal, l’estudi de l’article 48.3 de la Llei Concursal relatiu
a l’embargament preventiu dels béns dels administradors i liquidadors de la persona
jurídica declarada en concurs de creditors. En particular, s’analitzen els problemes
derivats de la connexió d’aquest precepte amb l’específic règim de responsabilitat
d’administradors previst en l’article 172.3 de la Llei Concursal, i es fa referència a les
diferents solucions interpretatives aportades pels òrgans judicials, doncs la de l’article
48.3 LC depèn en gran mesura de la concepció que es tingui respecte a la naturalesa i
pressupostos de la responsabilitat concursal.
Transcorreguts cinc anys des del començament de la vigència de la Llei 22/2003, de 9
de juliol, Concursal, i de la seva coetània, la Llei Orgànica 8/2003, per la Reforma
Concursal i per la que es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial sembla adequat
referir quin és l’estat de la nova legislació, reflectir com s’ha posat en pràctica, quins
problemes ha suscitat i quines interpretacions han efectuat els diferents operadors
jurídics. Centrem aquest anàlisi en una matèria concreta: dins dels efectes que produeix
la declaració de concurs sobre el deutor persona jurídica, la nova font de responsabilitat
que instaura sobre els seus administradors i liquidadors, i les mesures que propicia per
assegurar la seva efectivitat, qualificades per la seva indubtable transcendència com
una de les novetats més importants introduïdes en el nostre Dret per la Llei Concursal.
S’estudia l’embargament de béns dels administradors societaris per assegurar la
cobertura del dèficit resultant de la liquidació de la massa activa. |