Durant moltes dècades del passat segle XX la idea de la casa domòtica del futur, que estava dotada d’intel•ligència i facilitava la vida a les persones que vivien en ella, era una utopia o com a molt una invenció d’alguns directors de cinema agosarats. En l’actualitat el sorgiment de noves tecnologies ha fet que l’aparició d’una casa domòtica intel•ligent sigui cada vegada més una realitat[1]. Una de les noves tecnologies que es poden fer servir per crear espais intel•ligents són els sensors. Entenem per sensors aquells dispositius petits i autocontinguts, amb capacitat d’adquirir, processar i comunicar mesures de l’entorn, i que integren en un sol equip el maquinari i les bateries. Els diferents sensors en aquest entorn de casa domòtica poden estar organitzats en forma de xarxa ad-hoc sense fils i cooperar entre ells per poder dur a terme operacions que d’altra forma serien més costoses de realitzar. Les xarxes de sensors poden arribar a tenir un paper molt important en les cases del futur. Per poder actuar sobre l’ambient, la xarxa de nodes-sensors necessita poder d’actuar sobre els aparells del seu entorn. Els nodes encarregats d’aquesta feina es diuen nodes actuadors. Són nodes similars en quant a funcions bàsiques que els nodes sensors però amb algun component extern que els permet controlar aparells del seu entorn. Per aconseguir l’objectiu d’actuar sobre l’ambient es tractarà, doncs, de situar una amplia xarxa de nodes amb sensors en una casa. Aquests sensors recullen en tot moment els paràmetres de l’ambient. Aquests paràmetres poden ser de molts tipus: temperatura, llum, soroll, pressió, presència, etc. La xarxa de control s’ajudarà de totes aquestes mesures de l’ambient per fer que els aparells es comportin conseqüentment amb tot el que passa en el seu entorn. En aquest treball es vol dissenyar i implementar un node actuador amb els aparells que són capaços de rebre comandes per infraroig. A més a més, es vol implementar una lògica de control de la intel•ligència ambiental que sigui capaç de provocar canvis en els aparells que tinguin accés per control remot d’infrarojos. Per a la realització del disseny de l’actuador i de la lògica s’han utilitzat alguns sensors comercials. Els nodes utilitzats en aquest treball són anomenats Telosb i micaZ. Els dos foren dissenyats per la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Aquests dispositius, de tipus genèric, tenen la capacitat suficient per poder desenvolupar i provar qualsevol tipus d’aplicació per a xarxes de sensors. Els dispositius empren el sistema operatiu TinyOS (Tiny micro threading Operative System), dissenyat especialment per a dispositius autocontinguts i de capacitats reduïdes. El fet que TinyOS sigui un sistema operatiu de codi obert garanteix la seva constant revisió i actualització.

Actualment estan proliferant els dispositius reduïts amb capacitats de comunicacions que formen xarxes específiques on cadascun d’aquests dispositius fa la funció de node de xarxa. Si bé existeixen moltes propostes de protocols per a aquest entorns de xarxa (molts d’ells basats en TCP/IP), també sorgeix la necessitat d’interconnectar-los amb sistemes o nodes més específics que no utilitzen aquests protocols. Un exemple d’aquesta situació correspondria a una xarxa ad-hoc en un entorn domòtic on es volgués interoperar amb algun electrodomèstic comú (ex. vídeo, equip HI-FI, TV, rentadora, sistema de climatització, etc.) Aquest projecte pretén realitzar una interfície entre una xarxa ad-hoc domòtica i els electrodomèstics d’una casa que, normalment, no utilitzen protocols TCP/IP i que tenen una interfície de comunicació basada en IR (infraroig). La interfície a desenvolupar formarà part d’un node especial de la xarxa ad-hoc que farà funcions de gateway entre la xarxa i els electrodomèstics. En una segona fase l’objectiu és el disseny i implementació d’una lògica de control que permeti implementar la intel•ligència ambiental d’una llar amb electrodomèstics. Per fer-ho es dissenyarà el software que es programarà en els nodes i que implementarà la lògica de control. Un altre factor que es tindrà en compte és que sigui una lògica oberta, fàcilment ampliable i flexible. Especialment es vol que el funcionament de la lògica de control serveixi per qualsevol aparell.