Com a conseqüència de la política europea sobre tractament de residus municipals, que prioritza la gestió d’aquests residus mitjançant la recollida selectiva, s’ha produït un descens en els últims anys del percentatge de residus destinats als abocadors. Tot i així, continua augmentant la quantitat abocada als dipòsits controlats, degut a l’increment en la generació de residus. A Catalunya, l’any 2005 es van generar prop de 4.200.000 tones de residus municipals, de les que, aproximadament, el 50% en pes s’abocaren en 30 dipòsits controlats de residus no especials en actiu al territori català. D’altra banda, el total de residus industrials produïts al 2005 va ser de 6.400.000 tones de les que un 22% van anar a parar als abocadors adequats depenent de la perillositat del residu. Per efectes de la descomposició anaeròbia de la matèria fermentable continguda en el rebuig abocat en dipòsits controlats, es produeix un gas anomenat gas o biogàs d’abocador, compost en gran part per una barreja de metà i diòxid de carboni, en proporcions variables pròximes al 50%. En aquest treball s’ha elaborat un estudi predictiu sobre el potencial de producció de biogàs del total de residus abocats entre el 1994 i 2004 a l’abocador de Coll Cardús. Per a realitzar aquest estudi, s’ha utilitzat la metodologia proposada per G.Tchobanoglous (1994). Els resultats obtinguts reflecteixen un volum de biogàs produït bàsicament per residus urbans i industrials (93%) i per residus de fustes i embalatges i residus amb elevada matèria orgànica (7%). La corba de producció de biogàs dels residus urbans i la dels residus industrials, tenen un comportament semblant. És a dir, durant els 10 primers anys s’observa un increment gradual del volum de biogàs produït, però a partir de l’onzè any es produeix un descens marcat d’aquest, fins a arribar a una producció nul•la 24 anys després del primer abocament . La corba de producció de biogàs dels residus de fustes i embalatges, formats en gran part per fraccions de matèria orgànica lentament biodegradables, arriba a la taxa màxima de producció de biogàs 3 anys després de que ho facin els residus urbans i els industrials. Al cap de 24 anys es considera que els residus de fustes i embalatges no produeixen biogàs. Ben al contrari, la corba de producció de biogàs dels residus amb elevada càrrega orgànica, formats bàsicament per fraccions de matèria orgànica ràpidament biodegradables, aconsegueix el seu màxim 4 anys després del primer abocament. A més, aquests residus difereixen dels altres perquè únicament són susceptibles de produir biogàs durant 15 anys.