L’empresa vitivinícola Miguel Torres S. A. presenta un grau de complexitat força alt en la gestió dels seus abocaments, que fa que la determinació de la càrrega contaminant de les aigües depurades resulti imprescindible. La substitució de les metodologies actualment emprades, DQO (Demanda Química d’Oxigen), i MES (Matèries En Suspensió), per altres més ràpides com el TOC (Carboni Orgànic Total) i la terbolesa respectivament, pot servir per agilitzar aquesta gestió. Fins i tot, a partir de la mesura en continu del TOC podria aconseguir-se l’automatització de la gestió dels abocaments. No obstant, el TOC i la terbolesa no apareixen a les normatives vigents sobre límits d’abocament i per tant, cal trobar la relació d’aquests amb la DQO i les MES respectivament, que sí apareixen a les normatives. Durant dos mesos i mig (gener a març) s’han caracteritzat les aigües depurades dels dos punts possibles d’abocament: la sortida de la depuradora i la del llacunatge terciari. Els paràmetres determinats són la DQO, el TOC, les MES i la terbolesa. S’ha estudiat la relació lineal existent entre la DQO i el TOC i entre les MES i la terbolesa, mitjançant una regressió lineal simple complementada per l’anàlisi de la variança i l’estudi dels residus obtinguts. Els resultats mostren per l’afluent de la depuradora una bona correlació lineal entre els paràmetres DQO i TOC, mentre que per les MES i la terbolesa el model obtingut té més limitacions. Per l’afluent del llacunatge s’observa una acceptable correlació lineal entre els paràmetres DQO i TOC i una bona correlació entre les MES i la terbolesa. Referent al criteri de decisió d’abocament a partir del TOC s’ha fixat un valor que, amb una probabilitat del 95 %, asseguri que la DQO estimada no sobrepassi el límit a llera pública. En el cas de l’afluent de depuradora aquest valor fixat és de 34 mg C/L i en el llacunatge terciari és de 30 mg C/L.