La quantitat de residus perillosos ha augmentat a Europa en les darreres dècades. Per això és necessari buscar noves tècniques de gestió i de tractament de residus que permetin el control de l’impacte ambiental que se’n deriva. Per tal de caracteritzar els contaminants que potencialment poden lixiviar s’han dut a terme tot un seguit de tests. La diversitat d’aquests assajos, posa de manifest el greu problema al qual ens enfrontem; la necessitat d’unificar-los per tal de crear un llenguatge comú que permeti l’entesa universal a l’hora de prendre decisions que facin referència a aquests residus. A nivell local s’aplica la norma alemanya DIN 38414-S4 (Deutsches Institut für Normung E.V.), que permet classificar els residus en quan a la seva disposició segons els valors de contaminants presents en l’eluat. La major part d’aquests estudis, parteixen d’una matriu solidificada i estabilitzada que conté el contaminant i que sota unes determinades condicions de pH, temperatura, humitat relativa, pot lixiviar. El principal risc de contaminació que comporten els residus solidificats/estabilitzats és la lixiviació dels contaminants quan s’exposen a un medi natural. Per aquesta raó la legislació europea es basa en assaigs de residus solidificats/estabilitzats ja que permeten aprofundir en l’estudi dels fenòmens determinants de la lixiviació mitjançant la metodologia d’avaluació ambiental. Organismes com l’EPA (Environmental Protection Agency) o l’ADEME (Agence de l’environnement et de la maîtrise de l’energie) impulsen i estimulen la recerca aplicada en aquest camp. Cal tenir en compte que un residu que contingui contaminants perillosos, un cop estabilitzat, pot ésser destinat a altres usos i ser aprofitat per exemple en la construcció d’infrastructures. El projecte, s’ha dividit en dues parts, una de més teòrica, amb diversos mètodes i procediments que es duen a terme a la indústria, i l’altre que comprèn tota la part experimental amb els seus assajos corresponents i normatives més actuals.