Un ordenador puede ser una buena herramienta para que una persona con discapacidad pueda comunicarse, controlar su entorno, acceder a opciones de entretenimiento, usarlo como asistente personal, utilizar el teléfono móvil, etc. Sin embargo, la práctica de totalidad de los ordenadores portátiles no incorporan tres características fundamentales para tener una completa funcionalidad para las personas con discapacidad: la posiblidad de control de entorno, el permitir el acceso por conmutadores (pulsadores eléctricos) y una salida de audio de 1,5 ó 2W. La propuesta del proyecto es desarrollar un periférico y su controlador que integre estas tres opciones mediante conectividad USB ó USB + entrada de línea de audio. Para ello se partirán de soluciones ya existentes y suficientemente documentadas, tratando de integrarlas y mejorar su rendimiento. Objetivos 1.- Analizar un periférico existente fabricado por B&J Adaptaciones que permite el control de entorno. Realizar modificaciones en su diseño que permitan mejorar su funcionalidad. 2.- Integrar en este periférico el acceso por conmutadores para el ordenador 3.- Desarrollar un módulo de audio paralelo al periférico y que permita la amplificación de la salida de audio de un ordenador. 4.- Integrar todos estos elementos en un único periférico con conectividad USB a nivel de prototipo pre-industrial. El diseño deberá incluir criterios de eficiencia a nivel de consumo, mínimas dimensiones, optimización de su producción y compatibilidad electromagnética.

L’objectiu del present projecte consisteix en estudiar un dels descriptors de color que estandaritza MPEG-7 e implementar 2 eines software relacionades amb les funcionalitats d’aquest mateix. Per a realitzar l’estudi del descriptor, s’ha seguit el següent fil conductor : En primer lloc s’ha entès la causa per a la qual va sorgir l’estàndard MPEG-7. Aquest estàndard proporciona les pautes per a descriure tot tipus de contingut multimèdia, ja que en l’actualitat es disposa d’un gran volum d’informació, però el problema recau en el fet de cercar aquest material audiovisual de manera ràpida i eficaç. En segon lloc s’ha escollit com a descriptor per a realitzar l’estudi el Color Layout Descriptor (CLD), el qual és capaç de concentrar en pocs coeficients les distribucions espaials de color d’una imatge. S’ha comprovat que les aplicacions més importants del descriptor consisteixen en la cerca en una base de dades sobre un tipus de contingut en concret (cerca d’imatges o segments de vídeo comparant-les amb una petició). Posteriorment, observant que s’utilitza la comparació entre descriptors per a la cerca de material en una base de dades, s’ha analitzat el comportament enfront de l’edició digital. S’ha estudiat si els coeficients del descriptor canviaven al modificar brillantor i contrast a les imatges. A partir d'aquest anàlisis s'han desenvolupat modificacions del algorisme per tal de fer-lo més robust davant d'aquest tipus d’edicions. Per últim, s’han construït dues aplicacions o eines software que cobreixen les funcionalitats d’ image-to-image matching i vídeo clip-to-video clip matching. La primera aplicació intenta trobar en una base de dades les imatges més similars a una donada com a petició, i la segona, és capaç de trobar en temps real un segment de vídeo dins un flux de vídeo. Per a fer la cerca de les imatges a la base de dades audiovisual i per intentar trobar la seqüència de vídeo, les eines programades han utilitzat els resultats extrets de l’anàlisi del descriptor davant de l’edició digital, ja que d’aquesta manera s’han obtingut millors resultats.