L’aparició de les tecnologies mòbils de tercera generació, caracteritzades perla seva alta velocitat, ha propiciat el desenvolupament del serveis audiovisualsi multimèdia encarats a aquest tipus de terminals. En particular per a UMTSexisteixen definits un seguit de possibles serveis, entre els quals es troba el devisualització de continguts de vídeo en temps real, o vídeo-streaming.L’estàndard MPEG-4 desenvolupat per ISO/MPEG defineix el flux de dadesque es transmet de forma que es distingeix entre diversos tipus de paquetsdintre d’aquest: paquets I, paquets P i d’altres, els quals presenten gransdiferències tant funcionals com físiques.Aquest treball es basa en l’estudi de les característiques del tràfic de vídeo-streamingsobre UMTS centrant-se en la proposta de diferenciar entre elspaquets de tipus I i els de tipus P, de forma que la transmissió del flux es portia terme en dos canals adaptats a les seves necessitats específiques, encomptes de en un de sol (transmissió indiscriminada de les dades).Gràcies a aquest plantejament, a l ‘ajustar els paràmetres involucrats en latransmissió a les necessitats específiques de cada canal es pot obtenir unamillora en l’optimització dels recursos sense que suposi un detriment de laqualitat mesurada al client final.En primer lloc, s’ha caracteritzat el tràfic de vídeo-streaming experimentalment,per a diferents tipus de continguts i diferents taxes de vídeo, diferenciant el fluxen dos canals als que s’han aplicant diversos valors de taxes de pèrdues, pertal d’observar l’efecte d’aquestes en la qualitat observada per l’usuari.A continuació, s’ha procedit a adaptar aquests resultats a l’entorn UMTS,realitzant diverses comparatives entre el cas de tenir un canal o de tenir-nedos, per tal d’observar quines són les millores introduïdes en el segon delscasos.