Temps enrere, la ràdio va arribar a ser un aparell capaç d’unir a moltes persones. Actualment, la ràdio connecta els nostres ordinadors amb xarxes sense fils, però no amb la voluntat de transmetre efectes de so, sinó paquets de zeros i uns, és a dir, dades informàtiques. A causa de la necessitat que té l’ésser humà d’estar connectat constantment i de les noves tecnologies, que proporcionen dispositius cada vegada més potents, les xarxes sense fils estan creixent per moments. Entre aquestes xarxes trobem les xarxes ad-hoc (MANET) que, malgrat les seves aportacions, presenten una sèrie de problemes, entre els quals destaquen la poca seguretat que ofereixen, la inestabilitat del medi pel que es transmeten i la dificultat en l’encaminament entre els nodes. En aquest últim desavantatge és en el que ens centrarem. En aquest projecte hem creat un mecanisme adaptatiu, anomenat AHR, que permet un major aprofitament del canal durant la transmissió. En el nostre estudi quantifiquem l’efecte del mecanisme sobre una xarxa real amb patrons de mobilitat, caracteritzant els paràmetres d’ample de banda, del consum d’energia i de la capacitat de reacció davant canvis a la topologia de la xarxa.