dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions |
dc.contributor |
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) |
dc.contributor |
Piera Fernández, Jaume |
dc.contributor |
Crosetto, Michele |
dc.contributor.author |
Arroyo Clavell, Laura |
dc.date |
2006-07 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/3583 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria de la telecomunicació::Radiocomunicació i exploració electromagnètica::Teledetecció |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria de la telecomunicació::Radiocomunicació i exploració electromagnètica::Radar |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria de la telecomunicació::Processament del senyal::Adquisició i detecció del senyal |
dc.title |
Elaboració i anàlisi d’imatges radar des de satèl·lit : monitorització de deformacions de terreny |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Aquest projecte ha estat realitzat a l’Institut de Geomàtica en col·laboració amb
la unitat de Teledetecció Activa, que treballa amb la tècnica de la
interferometria SAR (Radar d’Obertura Sintètica).
Les tècniques interferomètriques aplicades sobre imatges SAR, captades des
de plataformes orbitals o aerotransportades, tenen la capacitat de generar
MNTs (Model Numèric del Terreny) d’alta qualitat. A més, permeten la mesura
de moviments terrestres, mitjançant la interferometria diferencial (DInSAR).
Una de les fonts d’error a la mesura d’aquests moviments ve donada per la
component atmosfèrica que presenta una sèrie de característiques influents a
la recepció del senyal al satèl·lit.
Mitjançant una sèrie de paràmetres estadístics s’estima la component
atmosfèrica de la fase interferomètrica diferencial, per tal de minimitzar els
errors produïts a l’hora de calcular les deformacions del terreny.
L’objectiu d’aquest projecte pretén, a partir de la predicció associada a matrius
de variances-covariances, el·liminar la component atmosfèrica de la fase
interferomètrica diferencial per poder aïllar la component de moviment.
El resultat de l’estudi és positiu, ja que s’aconsegueix estimar la component
atmosfèrica sobre les zones observades de forma correcta, funcionant com a
filtre pas baix i interpolant les zones on no hi ha informació segons les seves
funcions d’autocovariança. |