Les xarxes sense fils WiFi basades en l'estàndard IEEE 802.11 són la tecnologia dominant a les xarxes locals sense fils, denominades WLAN. Dispositius com portàtils, netbooks, consoles de jocs, telèfons VoIP, PDAs, o telèfons mòbils duals utilitzen aquesta tecnologia. Gràcies a les millores tècniques aconseguides al camp de les bateries i a la eficiència energètica dels elements hardware (pantalla, disc dur, sistemes de refrigeració actius,...), el consum de la interfície WLAN és poc rellevant per la seva autonomia en dispositius "grans" com ara portàtils o netbooks. Per contra, en dispositius "petits", com PDAs o telèfons, l'activitat de la interfície WLAN redueix considerablement la vida de les bateries. Es pretén estudiar empíricament l'impacte energètic de la interfície WLAN, amb tot el que això significa des del punt de vista de la gestió de la mobilitat. Per poder analitzar aquests aspectes relatius a la mobilitat, en base a models numèrics que permetin aproximar aquests consums. En aquest sentit, la motivació inicial d'aquest PFC, és conèixer els mecanismes d'estalvi d'energia existents per aquest escenari, i el consum derivat dels processos de gestió de la mobilitat; un traspàs, una reassociació, l'adquisició o formació d'una adreça IP, la recepció de trames de gestió i manteniment de la xarxa. També ens fixem en el consum associat a la recepció de serveis de difusió de dades broadcast o multicast (B/M). En primer lloc, s'han identificat els consums específics dels processos i del trànsit B/M, mitjançant mesures empíriques en STAs que implementin mecanismes d'estalvi d'energia. Seguidament, s'ha caracteritzat els factors que determinen el cost energètic, per finalment definir un model de consum general d'acord amb les mesures empíriques. Que permet predir l'energia consumida de les interfícies WLAN, a partir de les especificacions de consum.