Al present treball s’estudia la instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària per un centre poliesportiu en matèria de prevenció i control de la legionel·losi. La instal·lació disposa de circuit de retorn i dipòsits acumuladors i, per aquest motiu, és considerada d’alt risc de contaminació de legionel·losi segons la legislació vigent. Es descriu i s’il·lustra la instal·lació de producció d’ACS del poliesportiu objecte d’estudi i es detallen les mesures correctores que s’han adoptat ordenades cronològicament. Entre aquestes mesures destaquen les desinfecions de xoc, el canvi de canonades d’un material per un altre, la instal·lació d’un sistema de cloració automàtic i la instal·lació d’una làmpada de raig UV. Mitjançant les anàlisis microbiològiques de legionel·la es valora l’eficàcia de les mesures adoptades. La instal·lació de la làmpada de raig UV no va ser una decisió acertada ja que la instal·lació objecte d’estudi té una mida entre mitjana i gran i aquest sistema és eficaç en instal·lacions petites per desinfeccioins locals. Així mateix, el clorador automàtic sí que ha demostrat ser eficaç segons els resultats de les anàlisis però ha contribuït a la corrossió i conseqüent deteriorament de la instal·lació. En canvi, les successives desinfeccions de xoc, tant tèrmiques com químiques, que s’han aplicat després d’anàlisis amb resultats positius tal i com estableix la normativa vigent, no han estat eficaços. Al cap de poc temps del tractament la instal·lació tornava a estar colonitzada per legionel·la i es contribuïa inevitablement al deteriorament de la instal·lació. S’analitza la susceptibilitat de cadascun dels elements que formen part de la instal·lació a ser colonitzats pel bacteri, es valoren diferents alternatives de disseny que afecten la proliferació de la legionel·la, es presenta una descripció general dels diferents tractaments de desinfecció d’aigua i s’avalua la idoneïtat de cadascun d’ells pel poliesportiu objecte d’estudi.