Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures més influents al llarg de la història d’Àsia i Europa, prenent com a element bàsic les seves llengües: el xinès, l’anglès i el llatí. Ara bé, la comparació lingüística entre elles només té veritable interès si es cerca allò comú sobretot semàntica i sintàcticament, posat que d'entrada, visual i fonèticament, qualsevol profà pot observar-ne prou diferències. Aquestes característiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aquí és, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser humà. Els continguts s'estructuren mitjançant l'ús d'un mètode inductiu com a regla d’anàlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducció teòrica de lingüística, absolutament necessària per a un estudi comparatiu de gramàtica. Una vegada conclòs el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen són comuns i el canvi, quan es dóna, afecta la forma i està relacionat amb les regles de la lògica: aquests casos, doncs, no fan sinó confirmar la tesi, ja que esperar una equivalència total seria no només ingenu, sinó gens natural ni realista. L'anhel del traductor és arribar a expressar, precisament, aquest univers.

Research project carried out by a pupil of secondary education and rewarded with a Prize CIRIT to foster the scientific spirit of the Youth in year 2009. In this work it is wanted to find a bond between the most influential cultures along the history of Asia and Europe, taking its languages as a basic element: the Chinese, the English and the Latin. However, the linguistic comparison between them only has true interest if searches what they have in common, especially semantics and syntactically. These common characteristics, then, have value independently from the time and the space, since what there is en joc here is, deep down, the verbal language as a nerve of the fact of being human. The contents are structured through the use of an inductive method as a rule of comparative analysis; a theoretical introduction of linguistics, absolutely necessary for a comparative study of grammar, can, however, not be done without. Once the work has been concluded, it is seen that the concepts that all three express are common and the change, when it gives, affects the form and it is related with the rules of the logic: these cases, then, do not make but to confirm the thesis, since to expect a total equivalence be not only naïve, but not at all natural nor realistic.