dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions |
dc.contributor |
Bonet Dalmau, Jordi |
dc.contributor.author |
Matamala Giralt, Ivan |
dc.date |
2008-06 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/8396 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria mecànica::Mecànica::Cinemàtica |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria electrònica::Instrumentació i mesura::Sensors i actuadors |
dc.subject |
Crash sensors |
dc.subject |
Karate |
dc.subject |
Kinematics |
dc.subject |
Sensors -- Aplicacions industrials |
dc.subject |
Velocitat -- Mesurament |
dc.subject |
Mesurament electrònic |
dc.title |
Mesura de la velocitat de reacció i moviment en karate |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
1.Construcció d’un suport mecànic que rebrà els impactes i que contindrà el sensor d’impacte.En aquest projecte, una part molt important és el muntatge mecànic. Aquest està constituït per fustes de diferents tipus i tamanys que muntades de la manera següent representen una estructura suficientment correcta com per fer-hi les proves necessàries per al nostre estudi dels resultats. 2.Selecció i estudi del sensor d’impacte piezoelèctric i adaptació dels nivells.Es va buscar quin sensor ens podria anar millor per a el que nosaltres volíem representar. Aquest sensor piezoelèctric ens anava molt bé ja que el podíem clavar a la part del darrera don es realitzaria l’impacte i apart ens donava uns resultats bastant precisos amb relació amb la força d’impacte que rebia.
3.Disseny i construcció d’un sistema de mesura al voltant d’un microcontrolador que dona un senyal visual o acústic i mesura el temps en que es produeix l’impacte sobre el suport.
4.Mesures, resultats estadístics i conclusions. S’han fet mesures de la velocitat de reacció per a una població de 30 persones formades per karatekes i no kartekes. Els resultats més destacables són:
La mà dreta és més lenta que la mà esquerra. Això pot estar relacionat en la lateralitat del cervell o bé amb el fet que en l’intent d’impactar amb més força s’aconsegueix tot el contrari, impactar més lent.
S’ha observat una disminució progressiva del temps d’impacte, és a dir un aprenentatge, en els no karatekes.
S’ha mesurat una diferència important en el sexe dels participants, ja siguin karatekes o no karatekes. Les dones tenen una velocitat de reacció menor, tot i que el baix nombre de població femenina deixa aquest resultat com a anecdòtic.
Els karatekes, suposadament més entrenats i amb més control sobre el moviment a executar, han obtingut no només una velocitat superior, fet ja esperat, sinó també una velocitat més homogènia entre mà dreta i esquerra, i sobretot una desviació estàndard molt inferior als no karatekes, més de dos cops inferior. |