El projecte parteix d’un marc històric que comença en el procés de descolonització del Sàhara Occidental. Aquesta regió és l’última del magreb a ser descolonitzada, la qual passa a pertànyer al Marroc i Mauritània. Arran d’aquest fet és genera un conflicte bèl·lic a tres parts que acaba amb l’èxode d’una part de la població sahrauí a terres algerines. S’instal·len als voltants de la ciutat de Tindouf en improvisats assentaments fugint del foc enemic. Per donar peu a la catalogació dels edificis públics, hem estudiat l’evolució i creixement dels campaments, des de les primeres haimes fins a les actuals vivendes. I com les necessitats de la població han acabat influint en la ubicació dels equipaments públics dins el teixit urbà. Després de les dues estades a terres sahrauís, hem aconseguit identificar i fer l’aixecament de trenta edificis repartits en diferents campaments. La catalogació ha seguit el criteri d’analitzar aquests edificis segons el seu ús i els seus sistemes i materials constructius. El catàleg conté fitxes dels equipaments estudiats on es mostra la planta, els principals alçats, alguna secció, detalls i les fotografies més representatives. A part del contingut gràfic també s’hi troben una taula amb les dades generals de l’edifici i una altra amb dades constructives. Aquesta última, conté la informació sobre les deficiències detectades del procés de construcció o disseny i les lesions detectades que són descrites a l’apartat de l’anàlisi.