En aquest treball (continuació d'altres TFCs), es proposa l'estudi i desenvolupament d'una família d'algorismes per l'encaminament multicast, on un usuari anomenat arrel o font ha d'enviar informació a un grup determinat de nodes. Tot i que aquest grup d'algorismes pot implementar-se en qualsevol nivell de la torre de protocols, en aquest document es planteja el seu estudi al nivell d'aplicació. Aquests algorismes busquen la creació de taules d'encaminament òptimes entre els diferents usuaris, de tal manera que es pugui minimitzar el temps en què la informació arriba a tots els usuaris. Els algorismes aprofiten el retard de la transmissió d'un missatge per reenviar el paquet cap a un tercer node. Prenent com a base un algorisme dissenyat per a la transmissió d'un únic missatge, s'han creat algorismes adaptats a l'original, els quals permeten l'enviament de més d'un missatge d'informació i tracten a més d'evitar problemes de congestió. Per aquest motiu, s'ha limitat inicialment el nombre de vegades que el node font pot enviar la informació i s'ha definit a més un temps de cadència màxim per als diferents nodes de la xarxa. De la mateixa manera, s'han definit mecanismes amb la intenció d'evitar l'aïllament de nodes dins del grup multicast. Per tal d'estudiar el comportament dels algorismes, s'ha dissenyat una xarxa virtual que modelitza la xarxa IP, a la qual hem afegit un nombre determinat d'usuaris (que conformen finalment el grup multicast), tot amb determinades característiques d'ample de banda i retard. Posteriorment, s'ha definit sobre aquesta xarxa una segona xarxa overlay formada pels nodes d'usuari, definida sobre el nivell d'aplicació. És en aquesta segona xarxa on s'apliquen els algorismes d'encaminament. Finalment, s'han comparat els diferents algorismes proposats (alguns recollits de treballs anteriors) per tal d'escollir el millor en cada cas. Com era previsible, els algorismes més ràpids poden presentar problemes de congestió. D'altra banda els algorismes definits per evitar la congestió presenten un retard molt més elevat. D'aquesta manera, al final del treball proposem l'aplicació dels algorismes més ràpids, tot limitant la cadència del node font a la cadència més elevada dels nodes d'usuari. D'aquesta forma aprofitem d'una banda la velocitat dels arbres d'encaminament més ràpids, i d'altra evitem la possibilitat de tenir congestió en cap dels nodes de la xarxa.