Porta d'entrada del sector Sud-Oest, el Terral del Pla de les Bruixes s’emplaça en el límit de les estivacions de Collserola amb el nucli urbà de Molins de Rei. Es tracta d’una antiga àrea d’extracció d’argiles abandonada fa més de trenta anys. Aproximadament 10Ha, delimitades en bona part del seu perímetre pel talús que l’activitat extractiva va generar i que està coronat per un camí de carena que s’endinsa dins la serra. El límit oposat, a l’est, és la carretera comarcal de Molins de Rei a Vallvidrera i, més enllà, un torrent és l’únic element de desguàs natural de tot el sector. El PGM qualifica la zona per a equipaments i el Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Parc de Collserola l’especifica com a zona de lleure i esports amb reubicació del camp de tir existent molt a prop i amb possibilitat d’incloure edificacions de caire cultural i recreatiu. El projecte d’Ordenació i Equipaments del Parc del Terral planteja la recuperació d’aquest entorn en base a tres objectius concrets: a) Aturar la degradació del lloc per efectes de l’erosió i la climatologia que al llarg d’aquests anys s’ha vist incrementada per l’activitat que s’hi practica des de llavors, el moto-cross. b) Dotar el parc d’una centralitat que ajudi a establir un vincle sòlid entre la població, l’entorn i el lloc. c) Aprofitar els valors i possibilitats naturals que encara ens pot oferir el lloc i que podem trobar en l’entorn immediat. Sota aquests paràmetres s’estableixen les línees d’actuació del projecte: 1) Ubicar activitats esportives que requereixen importants Superficies de sòl així com un entorn obert i que al llarg dels darrers anys han perdut el seu espai o bé no han trobat un lloc adequat dins d’un nucli urbà que gairebé ha tocat sostre (pista d’atletisme de 200m, pista de tir amb arc, pistes de tenis, reubicació del camp de tir). 2) Establir una connexió entre la carretera i el camí de carena a través del parc que permeti vincular els fluxos importants (vianants i bicicletes) que es produeixen els caps de setmana i els dies festius. Aquest trànsit es canalitza a través d’una passera que travessa el parc i es relaciona amb els diferents elements que l’integren. Estructurada en dos nivells, superior per a vianants i bicicletes i inferior per a esportistes, també es comporta com un aqüeducte per a l’aigua de pluja. 3) Restituir els valors paisatgístics emprant la vegetació autòctona i plantejar els desguassos del parc com una xarxa de captació i depuració natural d’aigua de pluja que servirà no només per a regar sinó també per a incloure una zona més lúdica on és possible el bany.