How did the leading capital market start to attract international bullion? Why did London become the main money market? Monetary regulations, including the charges for minting money and the restrictions on bullion exchange, have played the key role in defining the direction of the flow of international bullion. Countries that abolished minting charges and permitted the free movement of bullion were able to attract international bullion, and countries that applied minting taxes suffered an outflow of bullion. In these cases monetary authorities tried to limit bullion movement through prohibitions on domestic bullion exchange at a free price, and tariffs and quantitative restrictions on bullion exports. The paper illustrates the logic of international monetary flow in the 18th century, using empirical evidence for England, France and Spain. The first section defines and measures monetary policy, and the second section introduces minting charges into the arbitrage equation in order to explain the logic of bullion flow between the pairs of nations England-France, England-Spain and France-Spain. The conclusion emphasises the importance of monetary policy in the creation of leading money markets.

Durant el segle XVIII Londres es consolidà com mercat monetari capdavanter. Per què va començar el mercat monetari líder a atreure metall a escala internacional? Les regulacions monetàries, incloent l’impost d’encunyació i les restriccions en l’intercanvi de metalls, han jugat rol clau en la definició de la direcció del flux internacional de metalls. Els països que van abolir l'impost d'encunyació i van permetre la lliure mobilitat de metalls van atreure metall internacional. I els països que van carregar taxes sobre l'encunyació van sofrir sortides de metall. En aquests casos les autoritats monetàries van tractar de limitar els moviments de metall mitjançant prohibicions a la compra - venda de metall a preu lliure dins del país i tarifes i/o restriccions quantitatives a l'exportació de metall. L’informe il•lustra la lògica del flux internacional monetari al segle XVIII, emprant evidencies empíriques per Anglaterra, França i Espanya. La primera part defineix i mesura la política monetària, mentre que la segona introdueix l’impost d’encunyació en l'equació de l'arbitratge per tal d’explicar la lògica del flux de metalls entre parells de nacions, Anglaterra-França, Anglaterra-Espanya i França-Espanya. La conclusió emfatitza la importància de la política monetària en la creació de mercats monetaris líders.