Avui en dia qualsevol empresa va col·lapsat de nous reptes, nous projectes, problemes del dia a dia i qualsevol altre debat que els impedeix ser ràpid en la resolució d’imprevistos. En aquest projecte, s’encara un problema real amb els mitjans disponibles en la mateixa empresa i en el laboratori de la universitat. L’objectiu principal d’aquest projecte és acotar els diferents tòpics que hi poden haver al voltant del trencament prematur d’un model de peça d’un sistema de seguretat passiu d’un automòbil. Com que al llarg d’aquest procés i intervenen moltes variables, la intenció és descartar branques del procés i poder enfocar el problema a punts més particulars. Els mètodes usats al llarg d’aquest projecte són l’estudi del passat mitjançant traçabilitat de dades, l’estudi del present fent un estudi metal·logràfic de la zona crítica del material, i la proposta de nous enfocs d’estudi. Així doncs, després de seguir aquest fil conductor s’ha pogut veure la importància de fer un bon ús de les dades que es generen a diari, s’ha pogut discutir també sobre la importància de l’impacte de noves morfologies i sobretot s’ha pogut evidenciar que existeix un problema a la peça i que per tant la decisió presa a mig procés de sotmetre les peces a un tractament de relaxació de tensions va ser la correcte.