El projecte parteix d'una reflexió sobre l'impacte de l'activitat vitícola en el territori bordelès. Més enllà de ser una font econòmica considerable per la regió, la viticultura es troba ancorada dins l'espai bordelès. Efectivament, la cultura vitícola ha dissenyat durant segles el paisatge, ha influït l'estructura i la creixença de la ciutat i és en gran part l'origen dels grans canvis que s'estan realitzant des de fa una vintena d'anys (restauració del moll, creació del tramvia, construcció de nous ponts, disseny d'un gran eco-barri..; el despertar de la "bella adormida"). Avui en dia Bordeaux és l'objecte d'una gran atractivitat turística i residencial. Però mentre que la metròpoli entra dins d'una nova era de creixença, què n'és de la seva perifèria? Què se n'ha fet dels bordelesos peri-urbans/rurals, on creixen les famoses vinyes? Estudiant les 5 regions vitícoles de Bordeaux (Médoc, Libournais, Blayais, Graves i Entre-deux-mers) ens adonem que la seva situació no és tan favorable. Es detecta també un important desequilibri. Per exemple, el Médoc, on es troben les vinyes més prestigioses, atrau cada cop més turistes estrangers que busquen el luxe dels grans châteaux, però darrere les belles façanes de pedra s'amaga un territori en gran dificultat; és una de les zones més pobres de França on la majoria de la població viu del treball temporal en les vinyes, poc remunerat. El Libournais es beneficia de la presència de la segona ciutat girondina i de la seva atractivitat turística, que va més enllà del sector vitícola (turisme patrimonial). Les Graves i el Blayais són dues regions més rurals i enfocades cap a una major diversitat d'activitats com la cultura del cereal i l'horticultura. Resta doncs l'Entre-deux-mers; una regió atrapada entre els rius Garonne i Dordogne, on els vells pobles sense ànima es reemplacen poc a poc per barris residencials. Aquí es troben les característiques típiques del model de campagne résidentielle en declivi: nivell de pobresa important, mitjana d'edat elevada, poca atractivitat turística, ciutats dormitori que s'organitzen al volant de les carreteres nacionals, centres comercials que reemplacen els comerços dels pobles... Encara que el seu potencial és present; la vinya és omnipresent més que arreu, el nombre de petits productors de vi és clarament superior al de la resta de regions i els paisatges són d'una gran diversitat. És doncs en aquesta regió on es centrarà el projecte, concretament en la zona sud: la Vallée de la Garonne; situada entre els turons i el riu, la vall es caracteritza per una identitat forta lligada al riu i a la viticultura, la qual es perd de mica en mica. Com re-valoritzar aquest potencial? Com iniciar una renovació servint-se de l'existent? El projecte proposa un manera de redinamitzar la zona descobrint un lloc espacial i social entre els seus pobles i utilitzant el patrimoni vitícola abandonat que trobem massivament en la regió. Per això es rehabiliten quatre chateaux que es troben al llarg de la zona esmentada, realitzant operacions diferents depenent de les necessitats del programa (alberg, celler, centre de formació vitícola i bar de vins), i de les característiques constructives de cada edifici. Totes les operacions s'han realitzat respectant l'existent el màxim possible per tal de descobrir-hi l'empremta del passat, i jugant amb els límits de la nova construcció i dels imposats per l'existent, per tal de crear espais intersticials que esdevindran els punts d'atracció principal de cada projecte.