La consolidació d’un teixit industrial diversificat i potent a Rússia és b{sic per enriquir un país on un 60% de la població es pot considerar pobre. La dependència que té sobre l’exportació d’hidrocarburs fa que econòmicament sigui molt vulnerable perquè està subjecte a les fluctuacions periòdiques dels preus mundials, dissuadint la inversió exterior i frenant el creixement econòmic del país. A banda, la corrupció i la manca de democràcia també són molt presents. Ja sigui per motius històrics o per voler protegir la seva indústria dèbil i poc competitiva l’ús de barreres al comerç ha sigut part central de les polítiques del país, de tal manera que forma part del 25% de països més proteccionistes del món. Aquestes barreres eviten que la indústria nacional pugui competir amb l’exterior i també perjudiquen al consumidor, tan en termes de preu com de qualitat. Alhora, el proteccionisme fa minvar el creixement econòmic del país i la consegüentment impedeix una millora de les condicions de vida de la seva societat. En l’actual escenari de globalització un r{pid i econòmic transport dels productes fa que qualsevol disrupció en la cadena logística sigui crítica. La principal font de problemes són les barreres burocràtiques ja que perjudiquen directament a la cadena en termes de temps i obliguen a sobredimensionar els estocs dels països proteccionistes. Diferents estudis corroboren una major nocivitat de les barreres no aranzelàries, i especialment de les burocràtiques, que les barreres aranzelàries que històricament han centrat més l’atenció. L’ús d’aquestes barreres a Rússia és flagrant i la disciplinada administració duanera s’encarrega que representin un escull important pel comerç, fent-ne un ús molt major que la majoria de països desenvolupats i en vies de desenvolupament. El cas exposat d’HP és un exemple representatiu de com es materialitzen aquestes barreres burocràtiques. L’estudi estadístic desenvolupat ha conclòs que la reducció del nivell de corrupció, l’increment de l’estatus de democr{cia i la diversificació de la producció són clau per reduir les barreres burocràtiques i per incrementar l’índex de desenvolupament hum{ dels països, corroborant així la nocivitat d’aquestes barreres. Cal doncs, donada la importància de les barreres burocràtiques, passar a posar els esforços i el focus d’atenció en la mitigació de les mateixes, millorant l’estatus democr{tic del països i fent pedagogia per convèncer que cal diversificar els teixits comercials i obrir fronteres. El cas rus és un perfecte exemple.