Fonament. Les fractures són habituals entre les lesions no intencionades de la infància, però es creu que són poc fre- qüents en lactants. Objectiu. Determinar la freqüència diagnòstica i les caracte- rístiques de les fractures produides en nens menors de 2 anys. Mètode. Estudi retrospectiu de les consultes d'infants menors de 2 anys diagnosticats de fractura d'os llarg a urgències. Resultats. S'inclouen 258 consultes (prevalença 0,2%), el 25,2% de les quals corresponen a infants de menys d'1 any. Es van diagnosticar 293 fractures (35 infants en pre- sentaven dues). L'os més fracturat va ser el radi (en menors d'1 any, el fèmur), i la fractura en rodet, el tipus més ha- bitual. En 196 consultes (76%) se n'especifica la causa, i les més freqüents són caigudes i traumatismes. El 15,1% dels pacients van necessitar ingressar. Conclusions. Les fractures d'os llarg, tot i que són poc fre- qüents en lactants, presenten una morbiditat elevada. És important fer una anamnesi exhaustiva per esclarir-ne la causa i poder aplicar mesures preventives