Durant els segles XVII i XVIII van ser traçades diverses línies meridianes a l’interior de les catedrals europees de Florència, Bolonya, Roma i Paris que van servir per determinar la longitud de l’any solar a través de mesures precises i contínues de la posició del Sol. En trobem referències directes del segle XVII en els treballs de Pietro Mengoli (1627-1686) i Giovanni D. Cassini (1625-1712). Mengoli, deixeble de Cavalieri, seguidor de Viète, després de publicar obres de matemàtica pura molt originals, va passar uns anys, de 1660 a 1670, sense publicar res i retirat a la seva església de Santa Mª Magdalena. És en aquesta època que col·laborà en astronomia fent observacions a la meridiana de Sant Petronio de Bolonya. El propòsit d’aquest text és reflexionar sobre el significat de les mesures i observacions fetes per Mengoli que es troben explicades a la seva obra: Refrattioni e ParallasseSolare (Bolonya, 1670). Aquesta obra és una de les primeres referències textuals d’ús de les línies meridianes com instruments de mesura astronòmiques del segle XVII. Analitzarem el contingut del text i de les cartes de Cassini que critiquen els principis i les conclusions que se’n deriven del llibre de Mengoli.