dc.contributor |
Verdú González, Antoni Maria Claret |
dc.contributor.author |
Abia Hernandez, Alba |
dc.date |
2017-06-29 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/107346 |
dc.language.iso |
spa |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Microbiologia |
dc.subject |
Weeds |
dc.subject |
Mala hierba |
dc.subject |
Espiguillas |
dc.subject |
Carbón |
dc.subject |
Telióspora |
dc.subject |
D. sanguinalis |
dc.subject |
U. syntherismae |
dc.subject |
Gramínea |
dc.subject |
Males herbes |
dc.title |
Estudio y caracterización del crecimiento sistémico y la formación de soros de Ustilago syntherismae en plantas de Digitaria sanguinalis |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Digitaria sanguinalis is considered one of the worst weeds because the high economic losses it generates in harvesting crops. Ustilago syntherismae is a fungus which infects the weed and has the capability of substitute the flowers of the weed by smut sori, so it reduces the reproductive capacity of the weed. With this method, the fungus reduce the reproductive capacity of the plant. The objective of this study is to analyse the evolution of the fungus once the plant is infected with a proposal of clarify some doubts on how the fungus interacts with the plant inside it. An experiment is realized to analyse in detail how the fungus mycelium grows and colonises the different tissues, once the infection is done. In the same manner is studied how it colonises the vegetative and reproductive apices, more over how the transformation of the reproductive structures of the plant takes place in reproductive structures of the fungus. Spikelets from 2 different individuals were used and a mixture of spore sera. These spikelets were infected with the mixture, later through the self-pollination of both spikelets. After their germination, the following generation of spikelets and of sera of both plants were obtained. The new generation of spikelets and sera were infected and germinated crosswise, obtaining the four types of spikelets which it has been worked with. The infection is performed through a vacuum infiltration process in order to facilitate the in vitro contact of the spikelets with the spores, and in this way induce the plant fungus interaction artificially. The inoculated seedlings are dyed and observed through the optic microscope to prove the fungus existence in its tissues to follow it progress though the plant different growing phases. This study shows significant differences (P<0,05) of the D. sanguinalis plants infection resistance for U. syntherismae during all the studies stages. The percentage of the infection of each type of spikelet according to the study made are drastically different. As far as the virulence of the spores is concerned the obtained data shows different results depending on the stage. As more advanced stages are studied more significant differences (P<0,05) regarding the virulence appear. |
dc.description.abstract |
Digitaria sanguinalis es considerada una de les pitjors moles herbes que existeixen per les grans pèrdues econòmiques que provoquen als cultius. Ustilago syntherismae es un fong formador de carbó que infecta l'esmentada mala herba, amb la capacitat de substituir les flors de la planta en sorus de carbó. D'aquesta manera el fong redueix la capacitat reproductiva de la planta. Aquest estudi pretén enfocar-se en l'avanç del fong una vegada infectada la planta, amb la finalitat d'aclarir alguns dubtes de com el fong interactua amb la planta dintre d'ella. Es va fer un experiment per estudiar en profunditat i aclarir com el miceli de fong, un cop ha produït la infecció, creix i colonitza els diferents teixits de la planta. De la mateixa manera, s'estudia com arriba a colonitzar els àpexs vegetatius y reproductius i com es produeix la transformació de les estructures reproductives de la planta en estructures reproductives del fong. Es varen utilitzar espiguetes de dos individus diferents y barreja de sorus d'espores, aquestes espiguetes van ser infectades amb la barreja, posteriorment es van autopol·linitzar de les dues espiguetes. Després de la germinació de les espiguetes es va obtenir la següent generació d'espiguetes i de sorus de les dues plantes. Es van infectar i posar a germinar de forma creuada la nova generació d'espiguetes amb la se sorus, obtenint així els quatre grups d'espiguetes amb les que es treballaran. Aquesta infecció es va portar a terme amb un procés de infiltració a vuit per facilitat el contacte in vitro de les espiguetes amb les espores i així induir artificialment la interacció entre la planta i el fong. Les plàntules inoculades es van tenyir i es van observar al microscopi òptic per comprovar l'existència del fong als seus teixits i seguir el seu avanç en les diferents fases del creixement de la planta. Amb aquest estudi es constaten diferencies significatives (P<0,05) per a la resistència a la infecció de U. syntherismae de las plantes de D. sanguinalis, en tots els estadis estudiats. El percentatge d'infecció de cada tipus de espigueta ha sigut dràsticament diferent segons l'estadi. Pel que respecta a la virulència de les espores, els resultats mostren diferents graus de virulència dels fongs segons l'estadi de la planta. A mesura que s'estudia estadis mes avançats, s'expressen diferencies més significatives (P<0,05) amb respecte de la virulència. |
dc.description.abstract |
Digitaria sanguinalis es considerada una de las peores malas hierbas que existen por las grandes pérdidas económicas que provoca en los cultivos. Ustilago syntherismae es un hongo formador de carbón que infecta dicha mala hierba, con la capacidad de sustituir las flores de la planta en soros de carbón. De esta manera el hongo reduce la capacidad reproductiva de la planta. Este estudio pretende enfocarse en el avance del hongo una vez infectada la planta, con el fin de esclarecer algunas dudas de como el hongo interactúa con la planta dentro de ella. Se hizo un experimento para estudiar en profundidad y esclarecer como el micelio de hongo, una vez se ha producido la infección, crece y coloniza los diversos tejidos de la planta. De igual manera se estudia cómo llega a colonizar los ápices vegetativos y reproductivos, y cómo se produce la transformación de las estructuras reproductivas de la planta en estructuras reproductivas del hongo. Se utilizaron espiguillas de dos individuos diferentes y mezcla de soros de esporas, dichas espiguillas fueron infectadas con la mezcla, posteriormente, se autopolinizaron ambas espiguillas. Tras la germinación de dichas espiguillas se obtuvieron la siguiente generación de espiguillas y de soros de ambas plantas. Se infectaron y pusieron a germinar de manera cruzada la nueva generación de espiguillas con la se soros, obteniendo así los cuatro tipos de espiguillas con los que se trabajaron. Esto se realizó con el fin de determinar la importancia y valorar capacidad de infección según individuo. Para ello se observaron los cuatro tipos de espiguillas germinadas según el estadio de crecimiento, su origen tanto de planta como del hongo con el que fue infectada y la combinación de ambos. Dicha infección se llevó a cabo con un proceso de infiltración en vacío para facilitar el contacto in vitro de las espiguillas con las esporas y así inducir artificialmente la interacción entre la planta y el hongo. Las plántulas inoculadas se tiñeron y se observaron en el microscopio óptico para comprobar la existencia del hongo en sus tejidos y seguir su avance en las diferentes fases de crecimiento de la planta. Con este estudio se constatan diferencias significativas (P<0,05) para la resistencia a la infección de U. syntherismae de las plantas de D. sanguinalis, en todos los estadios estudiados. Los porcentajes de infección de cada tipo de espiguilla han sido drásticamente diferente según el estadio. Por lo que respeta a la virulencia de las esporas los resultados muestran diferentes grados de virulencia de los hongos según el estadio. Conforme se estudian, se manifesta que los estadios más avanzados se expresan diferencias más significativas (P<0,05) con respecto a la virulencia. |