Donada la realitat a les aules dels cicles formatius de grau superior, on la procedència i/o recorregut acadèmic dels propis alumnes és tan diferent, es volen donar unes pautes o mecanismes estàndards per intentar que la impartició dels continguts curriculars es vegi afectada el menys possible per aquesta singularitat. Amb aquest treball es vol donar resposta i es pretén aconsellar als docents de les activitats més eficaces segons el grau d'heterogènia educativa detectat a l'aula. El treball s'ha circumscrit a l'experiència personal com a docent en la realització de les pràctiques a un institut de secundària. Aquest fet suposa una limitació en quant a temps i recursos per tal d'avaluar de manera objectiva tots els paràmetres implicats en l'aprenentatge de l'alumnat, precisament pel fet que l'experiència s'ha hagut de limitar a l'estada al centre i tan sols durant la realització del pràcticum, aquesta s'ha limitat a avaluar 3 tècniques d'ensenyament-aprenentatge, escollides com a representatives d'entre totes les existents. Una vegada posada en relleu la característica intrínseca de l'alumnat que cursa estudis de cicles formatius de grau superior, la principal pregunta abordada en aquest treball és. Existeixen activitats d'ensenyament aprenentatge més eficaces i eficients per aules on el grau de diversitat, entesa com el grau d'heterogènia curricular acadèmica, és força important?