En investigacions anteriors (FERRER ALOS, 1991b,1993,1995;1996a) hem plantejat que el sistema de transmissió de béns que s'havia desenvolupat a Catalunya tenia una lògica que es basava a grans trets en els següents supòsits: a/ el sistema d'hereu únic que s'havia desenvolupat a Catalunya estava plenament assentat en el segle XVIII i tots els grups socials el feien servir; b/ el sistema es basava en el nomenament del fill mascle primogènit com a hereu del patrimoni familiar amb l'obligació de cuidar del pares i col·locar als seus germans el millor possible mitjançant el pagament de dots i llegítimes gairebé sempre en diner per evitar la disgregació patrimonial; c/ aquesta col~locació era inevitablement desigual respecte a l'hereu ja que els dots i Ilegítimes no podien ésser superiors al patrimoni que les generava, del que es deduia que l'hereu tendia a casar-se amb una dona que tenia un origen social superior i els cabalers i cabaleres s'havien de casar socialment cap avall. Davant d'aquest descens social, les estratègies familiars consistien a impedir aquesta degradació social implícita en el sistema; d/ cada grup social accedia als recursos de forma diferent cosa que condicionava les possibilitats de reproduir-se socialment i obligava a desenvolupar estratègies específiques per afrontar les contradiccions detectades en el sistema hereditari; i e/ encara que les famílies actuen d'acord amb una norma general i podem descriure les característiques que es repeteixen generació darrere generació, les conjuntures concretes i els interessos immediats generaven comportaments específics i adaptacions que s'allunyen del model ideal.