En els darrers anys, l'estudi de la prosòdia s'ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d'òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s'han centrat en l'estudi de la varietat barcelonina i s'han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicada a l'estudi del català (a més d'altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l'objectiu d'aquest article. L'eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques.