El que entenem aquí per fonètica forense comprèn dos objectius jurídics i judicials separats per unes perspectives metodològiques molt, encara que no totalment, diferents. Es tracta del que anomeno d'una manera genèrica la 'comparació de marques' i la 'identificació de veu'. El primer treballa per establir si dues o més expressions utilitzades per distingir uns mateixos productes o serveis poden induir els usuaris a confondre-les ja sigui perquè sonen massa igual o perquè fan creure que hi ha un nexe comercial entre elles. Aquí la cerca fonètica té un component fonamentalment lingüístic. El segon, en canvi, s'orienta cap a determinar si dos o més enregistraments de veu pertanyen o no a una mateixa persona. Tot i que no s'hi descarta cap escorcoll lingüístic, ara la cerca gira sobretot a l'entorn de les característiques acústiques de les veus analitzades i dels seus índexs de probabilitat d'individualització.