Aquest article constitueix, fonamentalment, una aportació al debat obert entorn del concepte de ciutadania, els termes del seu aprenentatge després d'incloure-la al currículum, i els motius del rebuig principalment de caràcter eticojurídic que aquesta decisió política ha generat en diversos sectors de la societat. En els diferents apartats del text s'apunten, en primer lloc, possibles causes de la indefinició que envolta el concepte de ciutadania des d'arguments procedents de la lingüística i de l'anàlisi històrica. A continuació es recuperen, d'una banda, alguns discursos procedents de la pedagogia política que descobreixen nous elements de clarificació centrats en la filosofia política quan es refereix al contractualisme o a la societat civil, entre altres temes que hi són inherents; i de l'altra, discursos procedents de la pedagogia axiològica, que descobreixen possibles inexactituds en el tractament de valors i béns ètics i polítics en la seva relació amb la Constitució, perceptibles en el disseny curricular de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania. En vista del que s'ha exposat, finalment, l'article apunta el que podria ser objecte d'una investigació posterior, relativa a les coordenades en què s'hauria de desenvolupar una educació del civisme a Espanya.