A la Tesi Doctoral resta concretada l'evolució demogràfica i els trets bàsics de la família en el conjunt de parròquies amb documentació disponible de la comarca de la Conca de Barbera al llarg de l'Edat Moderna (ss.xVI-XVIII). La Conca de Barbera és una comarca de la Depressió Central Catalana, eminentment agrícola i d'interior. Agrupa un parell de sectors clarament diferenciats des del punt de vista geografico-historic: la Conca estricta -que s'estén del Coll de Deogràcies fins les estribacions de les Muntanyes de Prades- i l'area segarrenca. La tesi recull un estudi per separat de cadascuna d'aquestes zones, tot i que en cap moment deixa de banda la interrelació.