Un estudi en curs de les modificacions de les estructures de la propietat i l'explotació de la terra entre comen~aments del segle XVIII i mitjans del segle XIX en els sectors de la comarca d' Anoia, on en aquesta epoca s'imposa l'especialització vitivinícola, ens esta revelant dos fets importants. En primer lloc, que la relativa equidistribució de la propietat de la terra a comen~aments del segle XVIII evoluciona al llarg dels cent cinquanta anys següents amb una clara tendència vers la concentració i la polarització entre molt petits i grans propietaris. Per altra banda, aquesta polarització que ens mostra la distribució de la propietat resta camuflada per una distribució de la terra en explotació for~a més igualitaria. Això és a causa que les grans propietats que s'estan conformant i consolidant en aquesta etapa prefereixen la cessió de les seves terres sota contractes de conreu (especialment rabassa morta) als petits pagesos amb molt poca o sense terra a l'explotació directa (utilitzant, per exemple, ma d'obra assalariada).