La present comunicació proposa una aproximació a l'univers simbòlic de la casa en època moderna, a partir de l'anàlisi de determinats espais i objectes. Obligats a fer una mirada fragmentada, hom té la voluntat d'oferir un primer apropament, unes primeres imatges de l'aspecte que presentaven aquestes llars molt especialment durant la primera meitat del segle. La mirada es centra en els espais particulars de l'aristocràcia del set-cents a Barcelona. Tanmateix, abans d'analitzar l'habitatge aristocràtic és interessant considerar alguns elements de la política urbanística del moment. En aquest sentit s'ha de dir que els esforços de l'administració municipal van dirigir-se, durant la primera meitat del segle, a millorar els serveis de la ciutat i a l'embelliment del paisatge urbà, atès que durant el segle XVII s'havien solucionat bona part de les necessitats principals -infraestructures bàsiques com el clavegueram, de defensa i fortificació, el traçat viari...- i acabat de construir, refer o intervenir en els principals edificis de representativitat política i governamental, així com en els d'assistència pública.