El present document, treball elaborat sota les premisses d’un Treball Final de Grau del Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació impartit a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona integrada a la Universitat Politècnica de Catalunya vol ésser una aproximació transversal a la problemàtica dels incendis interiors. La transversalitat de l’enfoc ve determinat des d’una perspectiva estructural, normativa i una visió de la problemàtica associada a l’equip d’intervenció destinat a l’incident. El primer capítol aporta una visió general de l’incendi dins d’una edificació descrivint la teoria del foc elemental i l’evolució de l’incendi dins l’edifici i llurs condicionants en la línia de An introduction to Fire Dynamics de Douglas Drysdale, Enclousure Fire Dynamics de Karlson i Quintere i Fundamental of Fire Phenomena de Quintere, alhora que és complementat amb la perspectiva de l’equip de bombers que hi intervé definint les principals problemàtiques associades al treball en una situació d’incendi i aquelles relacionades amb altes alçades d’evacuació i singularitat constructiva de l’edifici. El segon capítol es centra en la descripció del comportament estructural dels edificis de gran alçada sotmesos a un incendi en el seu interior. A la primera part es descriuen els principals tipus estructurals en edificis tipus torre i seguidament es classifiquen en termes estructurals els principals gratacels de la ciutat de Barcelona. A continuació s’avalua el comportament al foc dels dos materials estructurals predominats en aquest tipus d’edificacions que son l’acer i el formigó armat i s’expliquen els requeriments normatius exigits així com els mètodes simplificats exposats al Codi Tècnic de l’edificació per a establir la resistència al foc dels elements estructurals. El tercer capítol aborda les mancances de la normativa estatal actual pel que fa a la prevenció i protecció contra incendis en edificis de gran alçada. Inicialment s’explica el marc normatiu des d’una perspectiva transversal als tres nivells existents, estatal, autonòmic i municipal i seguidament es comenten i justifiquen aquells punts en el que el desenvolupament normatiu es insuficient per a l’abordatge d’un incendi interior en un edifici de gran alçada i es proposen alternatives al redactat actual. En el quart capítol constitueix una continuació natural de l’anterior apartat en el sentit que es tracten des d’una perspectiva general els mètodes d’avaluació complementant el mètode inherent a la normativa actual del risc d’incendi i en particular s’aprofundeix en el coneixement dels mètodes vectorials, es a dir, els mètodes de simulació computacional d’incendis com a alternativa a un estudi mes detallat i precís del risc d’incendi en edificis de gran alçada i singulars. En el cinquè capítol s’enceta una línia de treball diferent canviant l’enfoc cap a la perspectiva del equips de bombers que han d’intervenir en incendis interiors ja que l’autor del present document pertany al cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona com a caporal i la pretensió és poder aportar una perspectiva operativa a la situació tractada. En aquest sentit es formulen les necessitats informatives essencials per a un comandament operatiu destinat a un incendi en un edifici de gran alçada i/o singular. L’annex primer i únic és el desenvolupament d’una fitxa d’intervenció real per a un edifici de gran alçada singular de la ciutat de Barcelona seguit tot lo exposat en el capítol cinquè