Bermejo, amb la recerca plàstica del sentiment de la Mare havia decidit buscar la forma idònia de resumir el discurs de la Passió, i no volia negligir-ne cap aspecte important. S'esperava que la seva pintura pogués reflectir el sentit que es venia donant a la salvació de l'home. L'ardiaca Lluís Desplà, que era l'home que pagava l'obra, hi seria present. No durant la realització, sinó en la pintura, on havia de mostrar-se contemplant les imatges sagrades, per bé que a una certa distància. Aquesta distància havia d'introduir- la un sant Jeroni, que llegiria al seu davant per ajudar-lo a evocar l'escena religiosa. [A la fi del segle XV, Bartolomé Bermejo no podia tenir en compte que el sant cardenal, i el seu singular atribut amb forma de lleó, podrien crear-nos un entrebanc substancial i obturar l'espai de la nostra imaginació. Bermejo no pensava en els què, a inicis del segle XXI, es perdrien les subtileses del seu discurs, ofuscats per una intersecció potser massa enrevessada de realitats distintes. És palès que aleshores aquest no era el problema].