L'escrit neix de la interrelació entre la poesia i les imatges, les històries pintades, els universos simbòlics i la creació de naturaleses artificials al llarg del segle XIX. El títol de reminiscències baudelairianes esdevé una síntesi d'intencions, de la recerca de correspondències en un bosc de símbols. L'objectiu fonamental és analitzar un sistema de símbols en un moment en què el culte a la naturalesa va ser un refugi contra les falsedats humanes, contra el positivisme, contra un paisatge cada vegada més industrialitzat. Desentranyar la pròpia singularitat, el caràcter d'allò que simbolitza una altra cosa, que la representa de manera sensible o imaginada. La naturalesa del símbol, el símbol de la naturalesa, centrant-nos en el simbolisme de les flors, el llenguatge de les coses mudes.