El cel blau era el millor teló de fons per a aquella estàtua blanca. Per què, em preguntava, m'havia aturat precisament aquí, davant d'aquest àngel, i no davant de qualsevol dels altres àngels que hi havia al pont? El mirava atret per l'expressió del seu rostre, per la forma que adoptaven els plecs de la roba, per la manera com tot el seu perfil, agitat i nerviós, es retallava contra el cel. Vaig anar fins a l'extrem del pont per mirar les altres estàtues, però en tornar sobre els meus passos l'àngel que portava la inscripció em va obligar a aturar-me de nou. Tenia alguna cosa que els altres no tenien, almenys per mi. Era la tarda, i mentre deixava enrere el Ponte S. Angelo pensava que era un conjunt realment magnífic...