Davant la imatge de caos informe que presenta avui Atenes per a qui no coneix la ciutat, recorrent els camins del turó del Filopappou ens situem de cop a l’Àtica. Ens interessa que sigui el mateix Dimitris Pikionis (1887-1968), l’autor d’aquesta obra de la dècada de 1950, qui ens expliqui el lloc. Amb aquest objectiu acudim als seus escrits i als seus dibuixos de l’Àtica. Només relacionant-los i posant-los en context, aquests es fan comprensibles i ens expliquen les formes de l’Àtica, algunes encara identificables dins del caos i altres ja desaparegudes. El material presentat és: 1- La traducció d’una selecció de textos de Pikionis on veiem la seva mirada de l’Àtica, acompanyada de notes auxiliars. 2- Una aproximació per altres fonts a l’Àtica, per conèixer què era l’Atenes de la infància de Pikionis i com evoluciona fins als seus últims escrits -evolució que precisament coincideix amb l’explosió de la ciutat i la casi desaparició dels seus turons sota l’activitat de les pedreres- i que serveix també per posar en context els escrits. 3- Un intent de recopilar els seus dibuixos de la sèrie anomenada “Àtics”, amb una petita anàlisi on s’identifiquen els elements que hi apareixen i es posen en relació amb els capítols anteriors. Aquests tres capítols són els vèrtex d’un triangle. De les relacions entre ells apareixen un seguit de temes, a través dels quals ens aproximem a l’Àtica de Pikionis: l’assimilació de les formes del territori a formes artístiques i mitològiques, les figures que emergeixen de la pròpia terra, la composició feta de peces autònomes, la línia que completa el paisatge, la continuïtat entre arquitectura i naturalesa en l’art antic i en l’arquitectura popular, la preferència per l’art arcaic, la composició pròpia d’escenografia teatral.