El tema d’aquest estudi es centra en la forma de creixement del territori que avui coneixem com el Carmel i com aquest ha determinat la configuració d’un fragment de ciutat. En el moment en què es reconeix que aquest assentament té un caràcter propi que el diferencia de la resta dels nuclis edificats propers, s’inicia un llarg procés de formació i d’integració a la ciutat. La incorporació dels terrenys del Carmel dins del límit administratiu de Barcelona, comporta la definició particular dels elements que composen la seva forma urbana: urbanització, parcel·lació i edificació. Aquesta generalització de conceptes ens peremt estudiat la forma alternativa de creixement pròpia d’aquesta part del territori, diferent a qualsevol altre procés reconegut de la ciutat i que li ha donat la configuració urbana actual. La necessitat d’entendre les causes d’aquest creixement, el descobriment dels seus valors i, alhora, les conseqüències que aquest comporta, són alguns dels motius que generen aquesta investigació.